Mor el primer alcalde democràtic de Piera
Josep Manuel Lacambra, a l’edat de 82 anys
D'un cop d'ull
Aquest dimarts ha mort, després d’una llarga malaltia, el qui va ser el primer alcalde de la democràcia a Piera, a l’edat de 82 anys. En la primera convocatòria del 1979, PSC i CiU van treure 5 regidors cadascun i Josep Parramon, que representava el grup independent, en va treure 1. Finalment, es va trencar el desempat a favor de Josep Manuel Lacambra (CiU), que es va convertir en el primer alcalde de Piera en la democràcia. Lacambra va ocupar el càrrec fins al 1983 i en la seva gestió va demostrar la seva habilitat política en donar carteres també a regidors de l’oposició. En aquella legislatura es van fer obres com la primera fase del pavelló, l’escola Herois del Bruc, la Font del Rossinyol o la plaça de la Sardana.
La darrera aparició pública de l’exalcalde va ser el passat 8 de maig de 2009 en la celebració dels 30 anys d’ajuntaments democràtics, on va tenir una intensa intervenció en memòria de la tasca feta a l’Ajuntament de Piera. L’actual alcalde, Jordi Madrid, vol reconèixer públicament la importància de Josep Manuel Lacambra per la història democràtica de Piera i trasllada el seu suport i condol a familiars i amics.
1 Comentaris
Deixa el teu comentari
Santi Simó
Piera
2 de març 2010.20:16h
Em vénen a la memòria molts records que tinc de qui sempre vaig considerar el meu ”tiet”, tot i que ho era del meu pare en realitat. Un d’ells, de quan era l’alcalde i venia a casa nostra a... Llegir més dinar. Gairebé sempre arribaven tard, ell i la seva esposa Roser ja que s’anaven trobant pel camí vilatans amb qui conversaven i tractaven tot tipus d’assumptes. Tal era la seva estima i dedicació als afers públics però sobretot al seu estimat poble de Piera.
És amb el temps i arran d’aprofundir en la tasca de govern que es va dur a terme, que hem de reconèixer tots que les administracions que ara tenim són el fruit de les llavors que servidors públics com en Josep Manuel Lacambra van plantar en uns moments difícils i incerts, en què gairebé tot l’estat del benestar que ara disfrutem estava per fer.
Sempre el recordarem, tiet. Descansi en pau.