//Plugins sense CDN ?>
Una de les persones amb una trajectòria més llarga a l'INS Pere Vives Vich, Eugenia Minguillón, traspassava aquest dimarts. Tenia 63 anys i feia mesos que lluitava contra la malaltia.
La que va ser professora de llengua castellana i literatura de l'Institut Pere Vives Vich d'Igualada, Eugenia Minguillón Gimeno, moria aquesta nit a l'edat de 63 anys. Minguillón, vídua d'un altre professor molt reconegut a Igualada, Andrés Calvo, tenia dos fills. Nascuda a Saragossa, va passar pràcticament tota la seva vida professional al centre igualadí de secundària. Es va jubilar el juliol de fa dos anys.
Després de més de quatre dècades a Igualada, i 39 anys treballant a l'INS Pere Vives Vich, la professora s'havia guanyat l'estima de la comunitat educativa. L'any passat li va sobrevenir un càncer de pulmó, contra el qual va lluitar fins el darrer moment. Amb Minguillón, se'n va la que va ser professora de gairebé tres generacions d'igualadins i una dona d'una profunda sensibilitat cultural i social.
Gracias por formar personas. Grande, muy grande. Descansa en paz.
Avui, Eugenia, te n’has anat, però possiblement per arribar a algun lloc per tal de llegir eternament. Vagis on vagis i siguis on siguis segur que escamparàs la teva literatura de la vida i la... Llegir més sabràs encomanar com ho vas fer amb nosaltres a les teves classes i moltes tardes a casa teva, a la plaça de Catalunya, amb l’Andrés. Allí ens vau acollir tan bé!: berenàvem i fèiem tertúlia amb vosaltres el Joan Cruz, el Manel Pérez i jo mateix, i menys sovint la M. José Pérez i l’Ascensión Redó. Allí ens vas obrir moltes portes a la realitat cultural i ens vas iniciar al saber llegir bé i amb profit. I alguns, com jo, ens vam arriscar a seguir la teva afició i professionalitat.
Avui, Eugenia, te n’has anat, però, al mateix temps, t’has quedat amb nosaltres, perquè sempre et recordarem i t’ho agrairem.
... quien quiera aprender lengua, que estudie literatura, mucha literatura, porque sólo los buenos libros podrán remediar la plaga que se nos avecina de los gramáticos a palos (Luís Landero)
Bastante undido por el echo de saver que quizas no aproveche las clases que tuve con tigo , aun asi se que marcaron parte ej mi vida por que no solo tenia una buena profesora delante si no tanvien... Llegir més una gran persona ahora solo puedo dar las gracias por ayudarnos i enseñarnos que para aprender no aveces no es necesario un libro de texto si no saver apreciar lo que tenemos delante gracias i mil gracias
Igualada
11 de maig 2016.14:15h
Segur que l’Eugenia allà on estigui s’estarà pixant de riure amb el teu comentari. I segur que també l’agrairà.
Que no vas aprofitar les classes ja es veu des de la primera línea.
Sento avui un buit indescriptible.Aquests darrers mesos han estat intensos i molts de nosaltres hem tingut la sort de poder estar amb tu fins l’últim moment. Hem parlat de la vida, de l’amor,... Llegir més del desamor, de la mort, dels fills, de política,de literatura...
Avui, a casa teva, quan he vist la teva estimada ”Moll Flanders” a la prestatgeria m’ han vingut un munt de records, i un munt de llàgrimes que no podia aturar.He pensat en la ”canya” que ens donaves a classe i gràcies a la qual, quan vaig arribar a la meva primera classe de ”English Literature” a la facultat, la professora no es podia creure que sabia tot allò...perquè moltes observacions i reflexions sobre el llibre...no apareixien enlloc......i tot gràcies a tu. Tu vas despertar la passió per la lectura en molts de nosaltres.I ho vam fer amb un esperit crític, el que ens vas ensenyar a desenvolupar...fins i tot quan ens deies” Pero cómo os vais a creer todas esas estupideces, pandilla de necios.Usar el cerebro!”
Encara ric ara quan ho recordo...
Et trobaré molt a faltar, Eugènia. Descansa en pau allà on siguis.
Una vegada em van demanar, en una entrevista de feina, el nom d’un professor que m’hagués deixat emprempta: no vaig dubtar en dir que l’Eugenia i l’Andrés, l’Andrés i l’Eugenia. Molt... Llegir més del que avui sóc, de com sóc, és per ells. I sempre, sempre, seran un referent. Vàrem discutir molt, vàrem riure més. I sempre, sempre, seran, em seran, inoblidables. Que els déus us siguin favorables, mestres!
Llàstima Eugènia, una autèntica llàstima, si hi ha una altre vida podràs tenir la satisfacció de veure els records i la barreja de somriures i llàgrimes ara mateix dels que vam tenir la sort... Llegir més de tenir-te com a mestre.
Si no n’hi ha cap més has marxat sabent-ho!!
Jo estic molt orgullós d’haver fet fa més de 20 anys la meva última entrevista a ANOIA TV amb tu.
Fins sempre.
Gràcies Eugenia! Mil gràcies per haver-nos ensenyat tanta cultura i haver-nos amarat amb ganes d’aprendre. Mai t’oblidarem.
¡ Buen viaje, Eugenia !.
¡ Muchas gracias a la vida por haberte conocido y querido !.
Todo lo mejor para ti ! Todo lo mejor para tus hijos queridos, Andrés y Ausias, todo lo mejor para tus... Llegir més seres queridos, entre los que nos encontramos.
¡ Muchos besos, guapísima !
Te quieren Ángel y Puy
Eugenia, sempre et recordarem com una professora molt estimada. Gràcies per compartir amb nosaltres tot el teu coneixement i ajudar-nos en el camí de la vida.
És una llàstima! Jo m’apreciava molt l’Eugenia i el seu home, l’Andrés Calvo. Gràcies a l’Andrés, que es va assabentar que se’m donava bé el Llatí, va fer que donés classes... Llegir més particulars d’aquesta assignatura. Tant a l’Eugenia Minguillón com a la Maria Enric, professores de Literatura Castellana i Literatura Catalana respectivament, també els tinc molt apreci. Cadascuna d’elles per la seva banda em van dir que els agradava com escrivia i em van animar a seguir aquest hobby. Ho he fet poc. L’Eugenia Minguillón hagués estat una de les persones que hagués anat a trobar per regalar-li el meu primer llibre publicat, però ja no serà possible per uns pocs mesos de diferència. Des d’aquí, Eugenia, t’envio un petó!
Les seves classes, són de les que més recordo de l’Istitut. Ella ens va ensenyar a llegir d’una altra manera, a veure més enllà, tan en els llibres, com amb la vida.
Em sap greu la seva... Llegir més mort encara tan jove.
Una abraçada a la comunitat educativa del Pere Vives i a la seva família
Avui no és un dia fàcil a l’Institut Pere Vives, però volem recordar-te com realment ets. Has estat professora, companya i amiga, veritable història viva del nostre centre. Has deixat petjada... Llegir més en tot nosaltres i trobar les paraules precises és difícil. Persones com tu falten en aquest món. Gràcies per tot Eugenia.
Charo Osorio Domínguez
Zafra (Badajoz)
28 de juliol 2016.01:40h
Mi más sentido pésame a la familia de Eugenia. Ella y su marido, Andrés Calvo, consiguieron que la literatura y el teatro fueran para mi dos auténticos placeres. Cada vez que Eugenia nos... Llegir més hablaba de una obra literaria, o contaba el argumento de una novela, yo ya estaba deseando leérmela; tal era el ingenio y la pasión que ella ponía en sus clases. Con ella descubrí a Thomas Mann, a Faulkner, a Juan Rulfo y a Vargas Llosa. Y también el ”Cuarteto de Alejandria”. Creo que nunca olvidaré a Eugenia y a Andrés