De morros a la tele

Un resum de les dades que generen la preocupació: actualment els infants d'entre 4 i 12 anys passen unes 960 hores anuals a l'escola, que són pràcticament les mateixes que es passen davant el televisor. Això no és tot: del temps que estan embobats allí, només un 25% correspon a programes infantils; només un de cada quatre! Seguim: dos de cada tres pares i mares reconeixen que no controlen el que veuen els fills, i només el 30% veuen sempre o gairebé sempre la TV amb ells. Moltes hores i, a sobre, mal gestionades.

L'exercici físic no compensa el temps d'exposició a la pantalla. Aquesta seria una de les principals advertències que es desprèn, d'entrada, de l'estudi de la Universitat de Bristol (al Regne Unit), que marca aquestes dues hores diàries com a temps d'exposició màxim per evitar efectes nocius als joves consumidors d'imatges digitals. A més, però, la que va ser anomenada “caixa tonta” (ara que el grau de ximpleria sembla que ha augmentat de forma notable, curiosament, s'ha deixat de banda aquesta etiqueta) s'ha convertit en la primera alternativa d'oci infantil a tot l'estat. El 30% dels adolescents assegura que el primer que fan tan bon punt arriba a casa és engegar la televisió; lluny queden aquells altres qui opten per escoltar música (13,1%), els qui llegeixen (10,9%) o els qui juguen amb els germans o amics (18,8%); en aquest cas dades d'una investigació de l'Institut de Creativitat i Innovacions Educatives de la Universitat de València.

No és nou advertir que destinar moltes hores davant la televisió pot ser perjudicial (i més si no es té en compte què és el que es mira), però no està de més reincidir en l'advertència: no sempre s'és conscient de com passa el temps i com van caient les hores quan s'està davant l'aparell. És feina de pares i mares establir un seguit de pautes que els permetin delimitar els efectes nocius com a conseqüència d'un ús abusiu i indiscriminat. No haurien de ser els infants els qui fixin els temps i seleccionin els continguts que han de veure ni els horaris de visionat. I poc hi ajuda la clandestinitat de la seva habitació (el 31,3% dels infants entre 4 i 12 anys en disposa).

Tampoc els adolescents escapen de les urpes del sedentarisme. Així, cada hora que hom passa assegut davant la televisió s'associa amb fins a un 18% més de risc de mort cardiovascular (ho apunten des d'un Institut del Cor i la Diabetis d'Austràlia). Afegeixen el 9% més de risc de morir per càncer i l'11% més de risc de mortalitat de tot tipus que comporta aquesta hora de recepció televisiva diària. Suggereixen, de fet, que qualsevol conducta sedentària perllongada (asseure's davant un escritori o d'un ordinador) podria suposar un risc per a la salut. I un recordatori: tot i que moltes de les activitats quotidianes que abans es feien estant drets o movent els músculs s'han convertit en sedentàries, el cos humà es va dissenyar per al moviment. Estar massa temps assegut és dolent per a la salut.

Oriol Solà i Prat