Mossèn Còdol: vida, obra i llegat (1)

Tasca pastoral

Josep Còdol i Margarit va néixer el 16 de setembre de 1916, fill de Pau Còdol i Puig i de Felícia Margarit Pons, i tercer de quatre germans. Va estudir a les Escoles Pies d’Igualada. De jove, amb 16 anys, va entrar a militar, des dels seus inicis, a la Federació de Joves Cristians de Catalunya, institució en què va participar de manera entusiasta durant la seva joventut i que va desvetllar moltes vocacions sacerdotals al nostre país. L’herència del seu pas per la Federació de Joves Cristians de Catalunya va forjar la seva tasca pastoral posterior. En aquesta època jovenívola, descobreix i se sent atret per l’obra de Sant Francesc d’Assís; l’amor desinteressat pel proïsme, la germanor universal, l’esperit de llibertat... esdevindran pilars fonamentals de la seva obra pastoral, una obra que començava tardanament. Acabats els estudis obligatoris, el pare el posà a treballar a l’adoberia familiar. Tanmateix, a causa de les seves inquietuds i de l’afany per formar-se, es preparava d’amagat per accedir al Seminari, on va entrar tornant del servei militar, amb trenta anys.

Són els primers anys de l’obscurantisme de la dictadura franquista, i mossèn Còdol, amb el llegat fejocista, és conscient que la jerarquia eclesiàstica de l’època, que maldava per una església i un apostolat exclusivament espiritualistes, estava molt allunyada de la societat, de la realitat dels pobles i, òbviament, del país. D’aquesta manera, mossèn Còdol, entre altres iniciatives, reestructura l’organització Acció Catòlica, per influir en la societat a través d’activitats temporals, i promou la creació del Casal Interparroquial, el Casal, que esdevindrà, amb el pas del temps, un instrument cohesionador essencial i una eina indispensable per a l’activitat pastoral, cultural i social igualadina. Aquí sorgiren o s’albergaren entitats com el Rex, Càritas, l’Obra Atlètica Recreativa, la revista Vida, el moviment escolta, Pax Christi, l’Associació de Vídues, el grup de Convivència, etc., en la majoria de les quals mossèn Còdol fou consiliari.

Exercí com a vicari a l’església de la Soledat, al barri de Fàtima, on va romandre 15 anys i va deixar una petjada inesborrable i una gran estima dels veïns, i a la parròquia de Santa Maria. Fou professor de Religió al Taller Escola de l’Obra Sindical de Formació Professional i a l’Escola Superior d’Adoberia, la Teneria.

El seu interès pels costums i les tradicions igualadines i la seva fervent devoció pel Sant Crist l’impulsaren a crear la Fundació del Sant Crist d’Igualada, amb el propòsit de propagar i difondre la figura i la festa del Sant, així com d’impulsar obres solidàries i missions i col·laborar-hi. Mossèn Còdol fou propagador i benefactor de diverses missions locals i de països en vies de desenvolupament.

Tasca social

Mossèn Còdol ha deixat una empremta inesborrable en la nostra societat. Una de les facetes per les quals és més conegut popularment, és per la construcció d’habitatges socials. Les grans onades migratòries dels anys seixanta van provocar l’arribada de centenars de famílies de diverses regions d’una Espanya pobra i deprimida, que acabava de sortir d’una guerra civil i vivia els inicis d’una dictadura. Catalunya va rebre amb els braços oberts aquestes famílies que arribaven amb una mà al davant i l’altra al darrere. Igualada, amb una indústria llavors pròspera i puixant, va atraure i acollir moltes d’aquestes famílies, la majoria de les quals van començar una nova vida, carregada d’il·lusions, però en uns habitatges en pèssimes condicions i en molts casos en barracons. Davant aquesta situació, mossèn Còdol va promoure la construcció de pisos de caire social. I ho va fer com un autèntic constructor: buscant terrenys, realitzant projectes, encarregant plànols, buscant arquitectes, mà d’obra, etc. També tenia cura de tota la burocràcia i, especialment, de cercar finançament, donacions i avals. Mossèn Còdol va promoure la construcció de 375 habitatges, alguns a través del foment del cooperativisme, al barri del Sant Crist i a l’entorn de la Sagrada Família, a Igualada; també a Sant Bartomeu, a Santa Margarida de Montbui, i a Santa Olga, a Òdena. Eren uns habitatges coneguts popularment com “els pisos de mossèn Còdol”.

També va impulsar, promoure i finançar, en part, la residència Pare Vilaseca d’Igualada, inaugurada el 1986. Una residència modèlica on el mossèn va viure la els darrers dies de la seva vida.

L’educació va ser una de les grans preocupacions de mossèn Còdol. Entre altres tasques i projectes, a mitjans dels anys seixanta, veient les dificultats socials que patien moltes famílies igualadines, especialment les migrades, va demanar el trasllat al barri de Fàtima. Allí va crear una llar d’infants i una escola de primària. En l’àmbit educatiu, també cal destacar la creació del Taller de Jesús Obrer, primícia de la formació professional, i el suport que va donar a entitats i projectes educatius com, per exemple, el grup Convivència o l’Escola Nocturna Femenina, dedicats a la formació de les dones, bàsica en plena dictadura franquista.

Va col·laborar amb diverses entitats i obres socials. Càritas Interparroquial, l’escola de disminuits físics, les llars d’infants, la Llar del Jubilat i l’Associació de Vídues, en són alguns exemples. Mossèn Còdol era, també, un gran benefactor: feia difusió de les missions i dels projectes socials, creava beques i ajudes, i feia aportacions econòmiques amb el seu patrimioni o cercant recursos i donacions de tercers.

Mossèn Còdol fou un home d’esperit obert, progressista i dialogant. Home d’una gran humanitat, sempre tenia les portes obertes per atendre tothom que necessités tant un consell —sobretot els joves, de qui era molt proper—, com ajudes econòmiques o materials. Mossèn Còdol tenia una atenció especial envers les persones més desfavorides, com els afectats per una malaltia llavors desconeguda que irrompia mortalment en la nostra societat, la sida; i també pels afectats per malalties en general, drogoaddictes, etc. Mossèn Còdol també visitava homes i dones que estaven emprersonats, motiu pel qual també era conegut com el “mossèn de la presó”.