Els Mossos detenen un grup criminal que robava en centres sanitaris

Fa dos divendres, els Mossos d’Esquadra de l’Àrea Bàsica Policial (ABP) de l’Anoia van detenir quatre membres d’un grup criminal que cometia, repetidament, furts amb engany, sense violència ni intimidació, a centres sanitaris d’arreu de la província de Barcelona.

La detenció es va produir mentre la banda actuava a Piera i va ser fruit de mesos d’investigació intensa. Els quatre arrestats van passar a disposició judicial.

Delicte estratègic

El mes d’agost de l’any passat, agents de la comissaria d’Igualada dels Mossos d’Esquadra van detectar que es produïen molts furts amb un mateix modus operandi a l’entorn del Centre d’Atenció Primària de Piera.

La gran quantitat de víctimes afectades i les característiques d’aquestes, així com el lloc d’actuació, va provocar que l’ABP de l’Anoia definís aquests fets com a delicte estratègic per a la unitat, és a dir, prioritari.

“Amb el Codi Penal a la mà és una modalitat delictiva no violenta amb penes molt baixes, però si sumes la concatenació de fets, la reiteració delictiva, el volum i vulnerabilitat de les víctimes i, sobretot, on actuaven, era de gran importància aturar-ho”, destaca el sotsinspector i cap de la Unitat d’Investigació de l’ABP Anoia, Jordi Casanovas.

La sembra

Segons detalla, el grup criminal, format per quatre persones, esperava les víctimes fora del centre sanitari i, quan aquestes es disposaven a agafar el vehicle, posaven en pràctica la tàctica de la sembra.

Un membre del grup deia a la víctima que li havia caigut una moneda o unes claus –que prèviament havia llençat ell– darrere el vehicle, un cop aquesta ho comprovava, un segon integrant obria la porta del copilot i li agafava la bossa, la cartera o les pertinences. Pel que fa al tercer i al quart, un d’ells vigilava la zona i l’altre era el conductor.

“Cadascú té una tasca concreta i són molt bons, s’estan professionalitzant molt”, destaca el cap de la Unitat, “és el seu modus vivendi i és molt lucratiu”.

A aquesta bateria –tal com anomenen a un grup criminal– es quedava les carteres, l’efectiu i les targetes de crèdit, “la resta ho tiraven en contenidors o per la carretera, de fet, la majoria de les coses s’han pogut recuperar”, explica.

Un cop tenien el botí, anaven a caixers automàtics i “cremaven targetes”, és a dir, “buidaven tots els diners que podien fins que es bloquejava o el caixer se la quedava”, detalla, “a una víctima li van prendre 15.000 euros, tot el que tenia per viure”.

Aquest procés el repetien a altres centres, “el grup era molt itinerant, actuaven a tota la província de Barcelona i, sobretot, a l’àrea metropolitana on hi ha molts hospitals i centres sanitaris propers a vies ràpides”.

Centres sanitaris

Aquest mètode no és nou, de fet, els grups que l’utilitzen normalment actuen en supermercats quan la gent guarda la compra al cotxe.

A diferència d’un supermercat, en un centre sanitari “no hi ha mesures de seguretat, és molt difícil trobar-hi una càmera o un testimoni i generalment estan situats en zones amb vies ràpides de sortida”, apunta Casanovas, “als centres comercials hi ha molta gent, vigilants de seguretat, càmeres i costa més marxar. En un CAP tenen tot el vent a favor, ho tenen tot de cara”.

Després d’haver actuat, se n’anaven a poblacions properes i mai extreien els diners al mateix municipi on cometien el delicte, “sabien que hi hauria una activació policial i nosaltres faríem un tancament i cerca dels autors. Saben com actuem, tenen calculat el nostre temps de resposta i anaven, generalment, a l’àrea metropolitana a extreure els diners”, apunta el sotsinspector.

Víctimes vulnerables

Pel que fa al perfil de víctima, Jordi Casanovas explica que el grup les escollia per la seva vulnerabilitat, “qui va al centre sanitari? Gent amb necessitats de salut, gent gran, gent vulnerable... A més, al centre sanitari la gent s’endú la cartera, la documentació, la bossa i, a vegades, joies amb gran valor sentimental...”

Aquesta vulnerabilitat facilita la feina als lladres, “sovint tenen codis de targeta fàcils de recordar o que són dades que podem trobar a la documentació: any de naixement, aniversaris... O, fins i tot, els porten apuntats a la cartera”, explica, “sabem que en la majoria dels casos, al segon intent, l’encerten”, afegeix.

D’altra banda,  quan els Mossos volen treballar amb la víctima es troben altres complicacions, “a l’hora de fer, per exemple, diligències de reconeixement fotogràfic, sigui pels nervis o per l’edat, és impossible que els reconeguin”.

Investigació

La itinerància del grup, el lloc d’actuació i la vulnerabilitat de les víctimes han estat elements que han dificultat la investigació.

A més a més, s’hi afegeix la professionalització de la banda, “no canviaven els rols, cadascú feia el seu i el feia molt bé. La víctima només veia un integrant dels quatre, que és qui interactuava amb ella, no sabia que hi havia un conductor i algú que vigilava ni qui robava”.

En arribar als caixers automàtics, per buidar les targetes, “feien servir disfresses per no ser reconeguts i, per tant, havíem de reunir totes les proves que involucraven els autors: trobar la gorra o la bufanda o l’abric que duien. Aquí és on entra la perícia policial”, destaca el sotsinspector.

Si això no fos prou, “la bateria canviava cada dos per tres de cotxe, per no ser reconeguts, i també es movien de lloc de residència”, afegeix.

Així doncs, la policia va haver de canviar l’enfocament que normalment hauria fet de la investigació, “quan això passa hem de posar-hi alguna argúcia policial, incrementant hores, augmentant dispositius, fent partícips altres cossos de seguretat”, explica el cap de la Unitat d’Investigació.

“Vam buscar complicitats i teixir sinergies. Vam parlar amb el personal del centre sanitari, els vam informar, els vam fer partícips i ens han ajudat moltíssim. També ho vam fer amb la Policia Local de Piera i, si hi hagués hagut vigilants de seguretat al centre, també hauríem treballat amb ells”, explica Casanovas, que apunta que no pot ampliar molts detalls en tractar-se d’una instrucció judicial oberta.

“Tot i aquestes mesures provisionals i l’intent d’anticipar-nos, el grup continuava actuant, per tant, eren bons i això ens va obligar a buscar noves formes d’investigar i fer nous esforços que, finalment, han donat resultats. Des que els vam detenir, els fets no s’han repetit, La investigació no acaba amb la detenció, hi ha una feina de revisió, d’anàlisi i hem de veure els resultats, en definitiva, si els esforços que hem dedicat a una zona concreta i en un model delictiu concret han tingut resultats. I, de moment, podem concloure que la feina ha funcionat”.

Prevenció

“La millor resolució és la prevenció, però aquesta prevenció no la pot fer només la policia”, subratlla el sotsinspector que detalla com es poden evitar aquests furts.

D’entrada, recorda que el codi secret de la targeta no ha de coincidir amb dades que es puguin trobar als documents d’identitat, no s’ha de dur apuntat i no ha de ser senzill.

Pel que fa a aquest mètode concret, remarca la importància de tenir sempre controlades les pertinences, “quan entrem al cotxe hem de fer-ho juntament amb la bossa, això de deixar-la al seient del copilot no s’ha de fer, les pertinences les hem de tenir a mà”.

D’altra banda, “cal ser desconfiats i prudents, no hem de fiar-nos de la gent que no coneixem”, emfatitza.

“Si algú ens diu que ens ha caigut alguna cosa quan estem entrant al cotxe no li hem de fer cas. És important no anar cap on l’altra persona vol, hem d’estar sempre al cas. Podem, per exemple, demanar-li si ens ho pot recollir ella”.

Casanovas explica que els autors “mai convertiran un furt en un robatori amb violència, no s’enfronten a les víctimes”, tot i això, “algun cop ha passat que, quan la víctima ha intentat recuperar les coses, ha caigut mentre forcejava amb l’autor, per això no recomanem enfrontar-s’hi”.

Si el grup ja actuat, el sotsinspector recomana, “tan bon punt ens n’hàgim adonat, hem d’intentar recordar el màxim de característiques de l’autor, posar-ho immediatament en coneixement de la policia i estar atent d’alarmes del domicili, d’anul·lar targetes i intentar impedir que puguin fer res”.