Nadals del món (I)

ANNA SUAREZ

La Brigitte Mindzié Agoa té 43 anys i és administrativa. És originària del Camerun, i ja fa catorze anys que viu aquí.“El meu primer Nadal aquí va ser curiós. Vaig arribar un 19 de desembre del 2001, havia nevat feia quatre dies. Jo venia d'una ciutat on feia 45 graus de temperatura i vaig anar a parar a Sant Martí de Tous, on feia molt, molt fred. Així que celebrava el Nadal i la meva arribada a Catalunya. Vaig agafar la neu i la vaig provar per veure quin gust tenia, no n'havia vist mai. Pensava que en ser gel es podia menjar com els glaçons!”, recorda.

La Brigitte explica que el Camerun “és un país multicultural, s'hi celebra el Nadal i a la meva família també, ja que som catòlics”. Per les festes, se sol menjar porc, que no es pot menjar els dies de cada dia, o bé pollastre, ànec o xai. També es fa un plat que es diu Ndolè, fet a base d'unes fulles que no es poden trobar aquí, amb carn, gambes i cacauets bullits i triturats. Aquest plat es pot acompanyar amb plàtans fregits o Minyondo (a base de iuca).

De l'altra banda del continent africà, concretament de Tanzània, és en Nicas Michael Lyimo, que té 33 anys i en fa tres que viu a Igualada. Al seu país era guia de muntanya, i a Catalunya fa de pagès. De vegades, quan li demanen, organitza safaris i ascensions al Kilimanjaro des d’aquí. Pel que fa al Nadal, destaca que a Tanzània és típic anar a missa el 24 a la nit, com aquí. “En diem la missa “Mtoto yesu kasaliwa”, del naixement de Jesús”. L’endemà la família es reuneix per dinar plegats, i “la festa junts s’allarga fins a cap d’any”. No hi ha un dinar de Nadal típic, “es menja el bo i millor de cada cuinera perquè és un gran dia”. La família es reuneix i “ve gent de tot arreu, fins i tot d’altres països”. A més, “no ens fem regals, el regal és estar junts i menjar plegats”, destaca en Nicas.

“Com que m’he casat amb una dona catalana, celebro el Nadal seguint totes les tradicions catalanes”, explica. “El Nadal aquí està molt bé, també”, considera. “Em va sorprendre que tothom es fa regals, però m’agrada. També em sobta que es menja molt i moltes coses diferents, el dinar s’allarga. M’agrada molt el pollastre farcit. I el tió és molt especial, als nens els agrada molt, és una gran sorpresa”, destaca en Nicas. “Els Reis també em van sorprendre, em va fer molta gràcia veure tanta gent negra”.

I és que la tradició dels Reis no sol deixar indiferent. “Del primer Nadal a Catalunya recordo que el dia que feien la cavalcada, nosaltres vivíem just al costat de la plaça del Rei i aquell vespre veníem de casa d’uns amics i no enteníem per què hi havia tanta gent al carrer. Vam veure passar els Reis i com que els patges tiraven caramels, uns quants van anar a parar al cap de la meva mare, la qual es va enfadar molt perquè no entenia res i vam marxar”. Ho explica la Maria Petrisor, que té 22 anys i viu a Igualada des de l’any 2002, quan va arribar de Romania amb 9 anys. Actualment estudia el Grau d’Educació Primària a la UdL. Pel que fa a la religió “sóc ortodoxa, però no sóc practicant”.

A Romania el dia 6 de desembre se celebra Sant Nicolau. “Durant el dia els nens netegen les sabates i les posen davant de la finestra. Cap al vespre, van a mirar les sabates i Sant Nicolau els porta dolços si s’han portat bé o un pal daurat o platejat si s’han portat malament”, explica la Maria. El dia 24 de desembre es passa a casa amb la família: a la tarda es munta l’arbre de Nadal, es fa el sopar i els nens van de porta en porta cantant nadales i reben diners i pastissos. Després normalment es va amb tota la família a casa de familiars i amics a cantar nadales i celebrar la nit de Nadal. El dia 25 al matí s’obren els regals, es dina amb la família extensa i molta gent va a l’església, i l'endemà la gent es reuneix amb persones conegudes i properes, per menjar. El dia 6 de gener, a Romania ,no es celebren els Reis, però la gent va a l’església i després el capellà va per les cases a beneir-les per tenir un bon any.

Per Nadal se sol cuinar sopa de gallina, carn de porc i sarmale, que són rotlles de col farcits de carn picada, arròs, ceba i condiments. També es fan molts pastissos variats. Per cap d’any s’acostuma a menjar peix o gall d’indi i una sopa que sigui agra o picant. “Ara, la nit del 24, la meva mare intenta fer menjar típic de Romania, sarmale, pastissos, i fins i tot sol comprar begudes o aperitius romanesos, però per exemple també fa brou amb galets. A casa nostra tot està molt adaptat”, afirma la Maria.

La Nataliya Manko té 46 anys, és d’Ucraïna i ja fa 16 anys que viu a Catalunya. Com a Romania, la religió més practicada a Ucraïna és la catòlica ortodoxa. Celebren el Nadal, però les festes dels catòlics ortodoxos no coincideixen de calendari amb les festes d’aquí. Generalment, s'acostumen a retardar dues setmanes. Per exemple, el Nadal a Ucraïna el celebren entre el 6 i el 9 de gener.

El moment més important de les festes és la nit del dia sis. Després de la posta de sol, tota la família es reuneix a sopar a casa del membre de la família més gran, pares o avis. Abans de començar l'àpat es posa palla al voltant de la taula, “com a símbol  que el nen Jesús  nasqué a l’estables ”, apunta la Nataliya.

La taula es guarneix amb una espelma encesa, i abans de menjar es fa una oració. La família comença per plats que no porten carn, “com a símbol  que el menjar era molt humil en els  temps  en què Maria va donar a llum al seu fill Jesús”. A cada poble preparen plats diferents però un d’ells és molt tradicional, el Cutiya. Està fet amb blat (sencer, no triturat ni mòlt) cuit amb mel, nous, panses, llavors de rosella i una mica de sucre. “És el cap de la família qui el reparteix a cada un dels familiars”, explica la Nataliya. Després del sopar, es canten cançons que expliquen la història del naixement del nen Jesús, anomenades colyadky.

El matí del dia 7, tothom va a missa. Després, els nens van a casa dels veïns i familiars a cantar cançons, i reben caramels, galetes o diners. Mentrestant, els joves organitzen grups i van visitant cases, representant un petit teatre sobre la història del naixement de Jesús, com una mena d'Els Pastorets. En aquestes representacions mai no hi són ni el mateix Jesús ni la seva mare, però hi ha els pastors, els reis Mags, el rei Herodes el Gran, àngels...a més de personatges còmics amb instruments que fan la història una mica més original i animada.

“El que més trobo a faltar per Nadal són les nits clares amb molta neu i gelades”, afirma la Nataliya. De les nostres tradicions, destaca que “els pessebres em van agradar molt, ja que tots ells estan construïts a primera vista molt similars, però de més a prop es veuen petites diferències que depenen de la forma  que s’imagina aquella imatge la persona que fa el pessebre”.