La natalitat a l’Anoia és la més baixa dels últims 37 anys

La natalitat continua en caiguda lliure a l’Anoia, on l’any passat van néixer 893 nadons, un 4,4% menys que el 2022. És la xifra de naixements en termes absoluts més baixa d’aquest segle. Durant aquest temps, la població a la comarca ha anat augmentant progressivament, per la qual cosa la taxa de natalitat ha patit una destacada davallada: la taxa de natalitat del 2023 va ser del 7,05 per cada mil habitants, gairebé la meitat que la registrada el 2008, que va ser de 14,26 nadons i la més baixa dels últims 37 anys, concretament des del 1986, any en què l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) comença a recollir aquestes dades. El fre que fa que aquesta caiguda no sigui més accentuada és l’augment de la natalitat en la població nouvinguda. A l’Anoia, un 26,5% dels nadons nascuts l’any passat són de mares anoienques migrades.

La natalitat cau un 4,4% en un any

L’any 2023 van néixer 893 nadons a l’Anoia. És la xifra més baixa d’aquest segle i representa una disminució del 4,4% respecte del 2022, quan van néixer 934 infants a la comarca. Ens hem de remuntar fins al 1999 per trobar una xifra més baixa de naixements a l’Anoia; en aquell any van néixer 861 nadons.

El pic de natalitat des del 1975 es va registrar el 2008, quan hi va 1.645 naixements, després de més de deu anys de creixement i just abans de la crisi econòmica. Des de llavors, la xifra de naixements va començar a baixar progressivament fins avui.

Veiem que el nombre de natalicis a l’Anoia registrats el 2023 (893 naixements) és poc més de la meitat que els del 2008 (1.645 naixements). Cal remarcar que l’Anoia, el 2023, tenia 126.695 habitants, 11.885 més que el 2008, quan hi havia 114.810 anoiencs empadronats.

El 1975 –el primer any del qual presenta xifres l’Idescat– van néixer 1.295 nadons a l’Anoia. Aquesta xifra va anar davallant progressivament a les dècades dels vuitanta i, especialment, dels noranta. La crisi econòmica que va afectar tot l’estat a partir del 1993 va impactar en una natalitat que ja anava a la baixa. Els naixements a l’Anoia van assolir el mínim històric el 1997, amb 742 nadons. A partir d’aquest moment, van tornar a pujar progressivament fins al pic màxim històric, registrat el 2008, amb 1.645 naixements. I, com una muntanya russa, el col·lapse de l’economia mundial d’aquell any va provocar un nou descens de la natalitat fins al 2023, amb 893 nounats, gairebé la meitat que els nascuts el 2008. Tot i que la xifra de naixements del 2023 (893) s’apropa als que es van registrar en el punt més baix, el 1997 (742), cal tenir en compte que la població a l’Anoia ha crescut en aquests anys, fent baixar la taxa percentual.

A l’Anoia es va seguir la tònica predominant al conjunt del país. A Catalunya, el 2023 van néixer 54.182 nadons, uns 2.200 menys que el 2022, quan hi va haver 56.382 naixements. Aquesta caiguda del 3,9% en un any continua la tendència de quinze anys de davallada de la natalitat, des del 2008, quan es va assolir la fita de 89.024 naixements.

Pel que fa a les comarques, el 2023 el nombre de naixements va disminuir a 28 comarques i els majors descensos es van registrar a la Segarra (-20,1%, afectada pels canvis territorials), l’Urgell (-17,9%), el Bages (-14,1%), el Priorat (-13,6%) i el Maresme (-10,9%). Per contra, el Pallars Jussà és la comarca que va registrar l’increment més gran (14,9%), seguida de la Cerdanya (11,7%), l’Aran (10,7%), el Ripollès (10%) i el Moianès (9,8%).

Cal tenir en compte que les dades de naixements del 2023 reflecteixen en bona part els efectes de la creació de la comarca del Lluçanès (que incorpora 8 municipis que formaven part de la comarca d’Osona) i el fet que els municipis de Biosca i Torà han deixat de formar part de l’àmbit de Ponent i de la comarca de la Segarra per incorporar-se a l’àmbit de les Comarques Centrals i a la comarca del Solsonès.

A Igualada, però, contràriament al que ha succeït a l’Anoia i al conjunt de Catalunya, la natalitat va créixer el 2023, amb 301 nadons, 7 més que el 2022. Un creixement del 2,32% en el darrer any.

Dels 893 nadons nascuts el 2023 a l’Anoia, 468 eren nens (52,41%) i la resta, 425, nenes (47,59%). També hi ha més percentatge de nens entre els 54.182 nadons nascuts a Catalunya: 27.849 van ser nens (51,4%) i 26.333, nenes (48,6%). A Igualada, novament majoria de nens: dels 301 nadons nats a la capital de l’Anoia el 2023, 158 van ser nens (52,49%) i 143 van ser nenes (47,51%).

7 nadons per cada 1.000 habitants

La taxa bruta de natalitat l’any 2023 a l’Anoia va ser de 7,05 nadons nascuts vius per cada 1.000 habitants, per damunt de la mitjana de Catalunya, que va ser de 6,8 per mil. Aquestes són les taxes més baixes des del 1986, tant a l’Anoia com a Catalunya. La taxa més elevada d’aquest període a l’Anoia es va registrar el 2008, quan va pujar fins als 14,26 naixements per cada 1.000 habitants. Aquell any també es va registrar la taxa més alta al conjunt del país (12,10).

Les comarques amb la taxa més elevada de natalitat van ser el Gironès (8,24), el Pla d’Urgell (7,66), l’Alt Camp (7,64), la Segarra (7,59) i l’Alt Penedès (7,43), mentre que a l’altre extrem, les comarques amb la taxa de natalitat més baixa són l’Alt Urgell (5,54), el Berguedà (5,51), el Priorat (5.45), la Terra Alta (5,32) i l’Alta Ribagorça (4,48).

Un de cada quatre nadons és de mare estrangera

A les 23.52 hores de l’1 de gener del 2023 naixia a l’Hospital Universitari d’Igualada la Sabrina, el primer nadó anoienc de l’any. Els seus pares, el Razak i la Yolahida. La Sabrina va ser la primera dels 893 nadons que van venir al món a l’Anoia i la primera dels 237 nadons de mare migrada que van néixer a la comarca. A l’Anoia, gairebé un de cada quatre nadons nascuts ‘any passat va néixer de mare estrangera. Concretament, el 26,5%

A Catalunya, dels 54.182 nascuts vius el 2023, 35.408 són fills de mare amb passaport espanyol, que representa una disminució de 2.551 nascuts vius (-6,7%) i 18.774 són fills de mare migrada, una xifra que representa un augment de 351 més que l’any anterior (1,9%). Unes xifres que mostren que són les mares migrades les que frenen la caiguda lliure de la natalitat a Catalunya. En termes relatius, els nadons de mare estrangera ja superen un terç dels nadons,  amb un percentatge del 34,65% del total. L’any 2000 el percentatge de nadons nats de mares migrades era del 8,99%.

Amb un 26,5%, l’Anoia és una de les comarques catalanes amb el percentatge de mares estrangeres més baix. En aquesta part baixa hi ha la Conca de Barberà (23,8%), el Priorat (23,5%), l’Alta Ribagorça (22,2%), el Moianès (21,8%) i el Lluçanès (5,7%). A l’altre extrem, les comarques amb més nadons nascuts de mares migrades són la Cerdanya (43,3%), l’Alt Empordà (44,1%), la Garrotxa (44,7%), el Pla d’Urgell (45,7%) i la Segarra (53,2%). El percentatge de nadons nascuts de mare estrangera a l’Anoia el 2000 va ser del 4,37%.

A Igualada, el percentatge va ser del 31,56%. En set dels municipis catalans de més de 20.000 habitants, els nadons de mares migrades ja superen el de les catalanes i espanyoles. Són Santa Coloma de Gramanet (51%), Vic (51,4%), Figueres (54,61%), Olot (56,9%), Manlleu (57,9%), Salou (58,2%), Lloret de Mar (60,8%) i Salt (69,3%). A Manresa, el percentatge s’enfila fins el 48,8% i a Vilafranca del Penedès, fins al 36%.

Mares cada vegada més grans

La majoria de les mares anoienques dels nadons nascuts el 2023 tenien edats compreses entre els 31 i els 35 anys. van ser 319 mares, un 35,72% del total. La segona franja d’edat va ser la de mares d’entre 36 i 40 anys: 206 mares, que representen el 23,07% del total. Hi va haver 195 mares (21,84%) amb edats compreses entre els 26 i els 30 anys. Les mares d’entre 21 i 25 anys van ser 85 (9,97%). En la franja dels 41 i 45 anys hi va haver 49 mares (5,49%). Es van registrar 10 mares de més de 46 anys (1,12%) i, per la part baixa, 25 mares d’entre 15 i 20 anys (2,8%). El 2023 no hi va haver cap naixement de mares menors de 15 a nys.

Les xifres contrasten amb les registrades el 1975. Aquell any hi va haver 1.295 naixements, 402 més que el 2023, amb 93 natalicis. Aquell any les mares eren molt més joves que ara. La franja d’edat amb més naixements va ser la situada entre els 21 i els 25 anys, amb el 37,53%, seguida de la franja entre 26 i 30 anys (33,36%), a de 31 i 35 anys (13,05%), d’entre 36 i 40 anys (7,26%), entre 15 i 20 anys (6,56%). Només un 0,39% de les mares tenia més de 46 anys i hi va haver 2 mares menors de 15 anys (0,15%).