Necessitem nous planetes per poder continuar vivint al nostre

Algunes petites sentències tenen més pes que cabassos de dades: gastem fins a un 50% més de recursos dels que la Terra pot arribar a produir. Vaja, que el consum mundial ha superat la capacitat regenerativa d'aquests recursos: és necessari un any i mig de temps per poder regenerar els que s'utilitzen en un. A més, si es mantenen les tendències actuals, d'aquí a una vintena d'anys es necessitaran dos planetes per atendre les demandes; i d'aquí a una quarantena d'anys se'n necessitaran tres. Ho indiquen experts del Fons Mundial de la Natura que han analitzat la situació de la biodiversitat global, mesurant la demanda que fa la població dels recursos naturals. La disminució de la salut dels ecosistemes és evident (fins a un 30%), mentre que l'empremta ecològica s'ha duplicat.

La nostra contribució no passa per alt: l'informe situa l'estat espanyol a la dinovena posició dels països que més pressionen sobre la biodiversitat. La incidència és significativa: la demanda de recursos i l'absorció del CO2 emès triplica per tres i mig el que el territori genera. I no ens ha de servir de consol saber que hi ha altres països que deixen encara una petjada més profunda: els qui lideren aquesta penosa classificació són els habitants dels Emirats Àrabs i els nord-americans. Els mateixos experts assenyalen que si totes les persones del món visquessin com un ciutadà mitjà d'aquests dos països, per poder cobrir totes les nostres necessitats energètiques i de consum ens caldrien fins a quatre planetes i mig (sí, sí: quatre i mig!). Qatar, Dinamarca i Bèlgica es mourien també en aquests registres. I nosaltres tampoc estem tan lluny!

A banda de fer-nos posar les mans al cap, l'informe també deixa anar algun suggeriment. Així, recomana que s'aposti de forma decidida per l'energia renovable, al mateix temps que es deixin de banda tots els combustibles fòssils. I no hi manca la dada per a l'esperança i l'optimisme: el text conclou que la Terra pot cobrir les necessitats energètiques actuals de tot el món, fins i tot incorporant els mil cinc-cents milions de persones que encara no disposen d'aquest servei. Tot depèn, així, de la capacitat dels gestors que en facin el repartiment. Que som tots nosaltres, òbviament. Toca, sí o sí, canviar el model energètic actual. Viure més enllà dels límits de la Terra té el perill (i, al mateix temps, la certesa) que un dia ens dirà prou.

Oriol Solà i Prat