TORNAR

Ni els mateixos policies s'ho devien creure

societat
Dilluns, 15 març 2010. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull
Diuen que la imaginació no té límits. Us farieu creus de fins a quin punt la gent se les manega per fer quatre duros i sobretot dels mètodes que són capaços d'utilitzar, burlant i passant flagrantment per sobre dels límits de la legalitat. La crisi de rerefons és un argument que potser explicaria uns pocs casos. Però la gran majoria més aviat tenen relació directa amb el morro que hi posen alguns caradures, les xarxes de fer diners que altres volen muntar fent treballar uns tercers, o la corrupció i els pocs escrúpols que predominen en determinats col•lectius. Tot plegat fa que les forces de seguretat es vegin obligades a practicar el que podríem dir-ne “detencions singulars”.

Imagineu la cara que queda a l'agent que es troba, per exemple, un alemany amb quaranta-quatre llargandaixos vius al pantaló, a Nova Zelanda (duia els rèptils en un paquet cosit a mà, amagat dins el pantaló; cada animaló podria haver assolit un valor de 2.000 euros al mercat negre europeu). O en la mateixa línia, el turista britànic que volia sortir del Brasil amb mil aranyes, també vives, amagades a l'equipatge (estaven al fals fons de dues maletes). O els trenta-dos estruços que van decomissar a Colòmbia; o les vuitanta tortugues d'una espècie protegida que estaven criant de forma il•legal a terres valencianes per vendre-les després; o el contraband milionari de papallones i cavallets de mar des de Bolívia cap al Canadà i cap a països asiàtics, que es feia curiosament a través de la mateixa Empresa de Correus boliviana. O un immigrant gairebé asfixiat sota el seient del darrere del cotxe, que volia embarcar de Ceuta cap a la Península. D'exemples, a cabassos: a Bolívia van “pescar” un peruà que duia fins a trenta-dos quilos de cavallets de mar dissecats (una espècie en perill d'extinció) que intentava enviar per correu cap a Hong Kong. A Mataró, un home que venia títols acadèmics falsos per Internet. A Madrid, carnets de conduir. A Ciudad Real, sis-cents rellotges falsificats. A Polònia, un individu matava gossos per produir mantega.

Per sort o per desgràcia, al final es deuen acostumar a tot. Però no per això deixen de ser casos insòlits... A Bèlgica, robaven als morts: set treballadors d'ambulància van ser detinguts per presumptes robatoris d'efectes personals a cadàvers que traslladaven a les dependències funeràries (i tot plegat, segons van argumentar davant el fiscal, perquè consideraven que l'empresa no els pagava prou bé; rellotges, braçalets, anells o targetes bancàries són només un exemple del que van anar arreplegant aquests joves, sis nois i una noia d'entre els 21 i els 35 anys). O trobeu normal que a Tenerife es detinguessin cinc persones per la presumpta implicació en el robatori de més de vint porquets que després es van dedicar a carregar-se'ls a cops de martell? (si se'ls va poder identificar va ser perquè un dels implicats va perdre el mòbil allà on aparcaven els cotxes per endur-se les bestioles).

Entre els decomissos recents de drogues, el llistat es podria fer etern: a l'aeroport de Madrid, una dona de nacionalitat uruguaiana provinent de Buenos Aires amb 385 grams de cocaïna amagats a la vagina (estava tota la mercaderia en un sol envoltori, amb forma de cogombre d'uns cinc o sis centímetres de diàmetre); les autoritats holandeses van interceptar a l'aeroport de la capital un carregament de cocaïna (fins a nou quilos) amagat entre vint mil roses procedents de Bogotà; un pollastre farcit ple de cocaïna que un veí de Guatemala volia entrar als Estats Units; els fardells que apareixen a dojo a les costes d'una illa filipina; gairebé cinc tones d'haixix en un remolcador a Sant Carles de la Ràpita; una tona i mitja d'haixís en un xalet a Castelldefels; més de dos-cents quilos de cocaïna a Algecires, amb detencions de treballadors del mateix port incloses; i un llarg etcètera.

Altres detencions? A Viladecavalls, un conductor ebri després d'accidentar-se amb un cotxe robat i, per si fos poc, amb el permís de conduir suspès (a la prova d'alcoholèmia el conductor triplicava de llarg la taxa màxima autoritzada). També s'ha desmantellat una xarxa de traficants que oferia llops ibèrics per Internet, entre altres espècies protegides com lleons, un tigre, un linx europeu, un guepard, tres pumes, una àguila reial i diversos falcons, tot de procedència totalment il•legal, òbviament (els transportaven arreu de l'estat espanyol amb furgonetes de lloguer des de països de l'est d'Europa).

I aquells altres casos en què fins perilla la integritat dels agents... com la detenció de sis persones a Barcelona i Saragossa, on va caure un grup dedicat al tràfic il•lícit d'armes per a delinqüents (el grup manipulava armament inutilitzat, amb un bon arsenal d'armes i munició entre mans, per posar-lo novament en funcionament i vendre'l a altres “individus del ram”). A Sabadell, una banda internacional dedicada a falsificar targetes de crèdit, a través d'una avançada tecnologia informàtica amb la qual accedien a bases de dades d'entitats bancàries, que feien servir per comprar articles de luxe o pagar altres xifres astronòmiques (com una que va fer aixecar la llebre: en una sola nit van gastar 5.000 euros en un burdell). El principal perill en aquests casos sol venir pel fet de tractar-se de grups perfectament organitzats i jerarquitzats, on els màxims responsables solen ser elements amb nombrosos antecedents. A més, tot i que alguns puguin estar especialitzats en la seva matèria, la majoria toca diverses tecles alhora. Així, de forma paral•lela i com a complement a l'activitat principal, poden per exemple combinar el tràfic il•lícit d'armes i munició amb el tràfic de drogues o qualsevol altra substància o matèria prohibida. O robar xalets al mateix temps que prostitueixen noies estrangeres. Molts delictes... moltes detencions... i molts casos per resoldre!

Oriol Solà i Prat


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.