TORNAR

No consumeixes drogues?! Que estrany que ets…

societat
Divendres, 27 novembre 2009. 01:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull
Diuen que l’inici del consum d’alcohol es produeix als 13 anys; el del cànnabis arriba als 14; i als 15 s’entra a l’heroïna. Preferim afegir una dada més optimista: les persones que prenen drogues se situen per sota el percentatge del 4%, per bé que el consum d’alcohol, en canvi, està més que extés socialment. No n’hi ha per preocupar-se, davant aquestes constatacions?! Potser un dels principals problemes és que hi ha hagut un canvi ideològic i una transformació de la forma de vida, renunciant a determinats valors; però, en canvi, sense establir-ne altres de nous.

Tant és així, que la drogadicció pot haver deixat de ser un problema prioritari per a la nostra societat, i per als joves fins i tot es pot haver convertit en una via d’integració social. Això és justament el que denuncia la Fundació d’Ajuda contra la Drogadicció, que reclama un canvi en el model de prevenció contra aquest fenomen.

Lamentablement, no ens hem sabut adaptar als nous temps, i en aquest àmbit això pot tenir conseqüències esfereïdores. L’actual model per combatre el consum (recollit al Pla Nacional de 1985) es basava en una droga marginal com l’heroïna, mentre que ara el context ha canviat totalment i el protagonisme recau en altres substàncies que fins i tot s’associen a l’oci. Aquí podríem parlar de cocaïna, cànnabis o èxtasi, per citar-ne algunes. Més del 20% de joves d'entre 14 i 18 anys han provat el cànnabis durant aquest últim mes; ho diu un informe del Ministeri de Sanitat, que també assegura que entre un 7 i un 10% de les persones que han tastat alguna vegada aquesta droga, corren el perill de tornar-se'n dependents.

Si un fet sembla obvi és que, malauradament, i veient els esforços relatius que es fan des d’algunes administracions, les drogues no desapareixeran (massa interessos al darrere…), així que la societat ha d’aprendre a conviure amb aquest fenomen social. Qualsevol intent d’erradicació pot semblar un fracàs anunciat, així que potser la millor via passa per plantejar campanyes realistes, compatibles amb aquesta realitat que viu amb nosaltres, porta per porta. Els entesos ho tenen clar: si se segueixen fent servir les mateixes armes, la batalla està perduda. Potser convindria revisar algunes lleis que s’han demostrat ineficaces, com les que prohibeixen el consum d’alcohol a menors de divuit anys, quan després les estadístiques asseguren que, en arribar a aquesta edat, el 94% d’ells ja l’han provat. Fins i tot es parla de nens i nenes d'11 anys que ja tenen seriosos problemes d'alcoholisme. Tal com sona. Per a la majoria de les persones l'alcohol actua com a forma de socialització, però amb infants d'aquestes edats cal encendre totes les alertes. Són súmmament influenciables i vulnerables, i es limiten a fer el que fan els seus amics, que sol ser sortir de cap de setmana a fer el ja-massa-famós “botellón”, perquè creuen que és el que toca. Onze anyets i addictes a la beguda. Afortunadament, es tracta de casos molt puntuals, gairebé testimonials; però hi són. Sigui com sigui, hi deu haver alguna cosa no funciona prou bé. Des de la Fundació d’Ajuda contra la Drogadicció s’aboga per una major col•laboració entre la societat civil i l’administració, sobretot quan la menor pressió social ha fet desaparèixer totes aquestes addiccions de les agendes de les prioritats polítiques. Així què? Ens proposem arranjar el problema, o deixem que se’ns vagi podrint la joventut?

Oriol Solà i Prat


2 Comentaris

E

Eduard

Igualada

27 de novembre 2009.12:31h

Respondre

Amb uns governs xupi-progre-guais es ben normal.

C

CRIS

27 de novembre 2009.09:05h

Respondre

Només m’ho sembla a mi, o són xifres realment preocupants?

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.