No ens enganyem: aquest 2011 serà encara més pelut

La darrera entrega del Baròmetre d'Opinió del Centre d'Investigacions Sociològiques no feia res més que plasmar aquest pessimisme generalitzat si més no per les perspectives de millora amb vista a la situació econòmica d'aquest any. Així, només un 16,6% creu (o vol creure) que millorarà. Però en canvi hi ha fins a un 40% de la població que considera que continuarà si fa no fa, pràcticament igual, un percentatge al qual s'ha d'afegir un altre 35% que pensa que encara anirà pitjor. Són més de quatre de cada deu ciutadans els qui veuen aquest 2011 com un any ple d'incerteses.

Tampoc hi ha més esperança des del món financer. Ras i curt: el 72% dels directius creu que la crisi no acabarà abans del 2013; i això que l'any passat gairebé la meitat de directius augurava que el 2011 s'enduria aquesta inestabilitat (aquestes dades corresponen a una enquesta de l'Associació Espanyola de Financers i Tresorers d'Empresa).

Des d'Europa tampoc es mira la situació des d'un angle gaire distanciat: segons les dades de la Comissió Europea, l'espanyola ha estat l'única gran economia de la Unió on ha empitjorat la confiança econòmica el desembre. Dades realistes, al capdavall, que s'estalvien intentar dibuixar una boira fictícia que eclipsi amb el dubte aquelles xifres que no agraden, com fan altres. De res serveix negar l'evidència. Perquè en bona mesura és una qüestió de confiança. I en aquest sentit tampoc hi ajuden gaire comentaris com els del director gerent del Fons Monetari Internacional, Dominique Strauss-Kahn, definint com a més incert que mai el futur que ens espera i expressant obertament la preocupació per la situació d'Europa.

Però l'evidència la capten en el dia a dia els ciutadans, i d'una manera contundent. A tall d'exemple, el 40% de les empreses familiars catalanes que està en risc de desaparèixer degut a una manca de capacitat per adaptar-se a la complexitat de la situació econòmica (dades d'un estudi que ha elaborat ESADE). O un segon exemple: les vendes d'automòbils al mercat espanyol, que podrien recular en un 11% en comparació amb les matriculacions del 2010 (i gairebé a la meitat si es comparen amb les dades d'abans d'entrar en crisi, el 2007), en un sector –el de la indústria automobilística espanyola– que durant l'última dècada ha perdut al voltant de 90.000 llocs de treball (una destrucció d'ocupació concentrada lògicament el darrer parell d'anys).

Si fem cas de tots aquests indicis i impressions, pinten bastos. Ara bé, que es compleixin o no les previsions... ja és una altra cosa!

Oriol Solà i Prat