"No ens entenen i, una mica, ens envegen"

Robin Corrià, igualadí de tota la vida, viu a Saragossa. I estava empadronat allà, fins que fa dos mesos es va empadronar a Igualada per votar pel 9-N, quan hom pensava que seria una consulta. I demà, 9 de novembre, vindrà igualment a prendre part en el procés participatiu. Durant uns dies, abans que el TC tombés el primer 9-N, va pensar que potser no podria participar. Malgrat tot, va canviar el seu empadronament i ara, en el format definitiu del 9-N, "agafaré el cotxe i vindré".

Estava empadronat a Saragossa "perquè he d'accedir a determinats serveis" per la seva família. Allà hi treballa com a investigador. Com observen els aragonesos el procés català: "amb una mescla d'enveja i incomprensió. Hi ha enveja perquè sempre es parla dels catalans, el nostre cas surt arreu". I el cert és que la visió és esbiaixada, perquè "si consumeixes els mitjans generalistes, no hi ha pluralitat, no donen a conèixer exactament què passa a Catalunya". Aragó també té reclamacions d'inversions, com els catalans, però el seu cas queda menys de relleu que els seus veïns. La incomprensió també s'estén al tema de la senyera. El símbol, compartit per uns i altres, fa que quan en un partit del Barça es fa el mosaic al Camp Nou, "ells diguin que es fa un mosaic amb la bandera d'Aragó".

Robin explica que "amb el cas Pujol i l'enrenou que hi va haver, molts pensaven que les reivindicacions d'independència acabarien". Tot i que cal remarcar que "hi ha poca catalanofòbia com a tal, fins i tot hi ha gent força comprensiva". A tall d'anècdota, recorda que "fa un parell d'anys va venir el grup El Petit de Ca l'Eril a fer un concert. Els vam anar a veure i hi havia poqueta gent. El grup teloner en aquell concert era d'Osona i un dels integrants va adreçar-se al públic i els va dir 'me gustaría hacerles una pregunta' sobre la independència. I al públic van contestar que molt bé, però que calia parlar abans de les obres d'art de la Franja".

Un altre dels 'inputs' que ha rebut ha estat d'un saragossà que, com molts altres, té casa a la Costa Daurada per estiuejar. En concret, a Salou. "Aquest home em va dir que una vegada Catalunya s'independitzi, ells, des de Salou, demanaran marxar a la vegada de Catalunya".

Hi ha altres casos curiosos, com el de Marié, una colombiana que viu a Igualada des de fa més de tres anys. Marié s'ha informat sobre com podria votar en la primera consulta. Malgrat haver sumat tres anys vivint a Catalunya, "primer a Rubí", va estar un període de mesos a la Comunitat Murciana. En el primer 9-N no podia votar "per no portar tres anys consecutius" vivint-hi. Ara, espera diumenge per anar amb el NIE i esperar poder prendre part del procés participatiu. Confessa que vol votar que 'sí', en part pels seus orígens: familiars seus van ser els que van demandar l'autonomia de la regió d'Armenia Caldas, a Colòmbia.

Un altre cas és el de la Laia Tort, que viu a Xile i ha vingut a Igualada, on està empadronada, expressament per votar. És una de les dues persones que haurà fet més quilòmetres per ser a casa el 9-N, segons el registre de l'ANC. Des de l'abril té bitllet per fer els 11.000 quilòmetres que separen Catalunya del seu actual país de residència. A Santiago, és una de les membres més actives de l'Assemblea i explica que des de l'onze de setembre, amb l'èxit i el ressò de la "V", l'activitat que desenvolupen allà des de l'ANC ha agafat molt més relleu. Juntament amb una noia de Vilanova i la Geltrú, són les dues persones de Catalunya que hauran vingut a la seva localitat per votar demà.