Per no esfereir la població és millor el silenci? La radioactivitat s'escampa

La gestió del desastre ha estat fortament qüestionada. El govern nipó ha rebut moltes crítiques per 'ocultisme i manipulació informativa'; les dades més aviat les han facilitat a arrel de la tasca dels observadors internacionals. Segons van revelar després fonts governamentals, durant nou mesos el govern va amagar a l’opinió pública un alarmant informe que advertia del pitjor dels escenaris possibles que es podien donar com a conseqüència de l’accident. La raó: evitar el pànic. És clar que, a vegades (o fins i tot sovint, o sempre) aquest pànic s’incrementa en saber que no es facilita tota la informació de la qual es disposa.

La contaminació radioactiva va estendre’s com una taca d’oli. De seguida es va haver d’ampliar l’àmbit d’aplicació del pla de descontaminació. Deu dies després del desastre, desaconsellaven beure aigua de l'aixeta als residents de Fukushima. I una vintena de dies més tard ja es van detectar algunes partícules 'insignificants' a la Península Ibèrica, per bé que es va insistir en que no afectava per res la salut en tractar-se d’uns nivells innocus. Fins i tot el Departament de Salut de Nova York va detectar iode radioactiu a l’aire i a l’aigua de la pluja de la ciutat; el mateix que va passar a les Filipines, on es van trobar petites quantitats de radiació a l’aire. I més… En només mig any, els nivells de radiació registrats al mar van ser més de tres vegades superiors als estimats per l’empresa operadora de la planta; s’ha dit que la radioactivitat al Pacífic ha arribat a superar 20.000 vegades els límits legals! També es va detectar cesi radioactiu en peix recollit prop de Fukushima. I en carn de mitja dotzena de vaques (ja havia arribat als mercats). I en envasos de llet en pols infantil (es van retirar 400.000 llaunes, per seguretat alimentària). I el que semblava obvi que passaria: diversos investigadors van detectar radioactivitat en ciutadans, i rastres també a la llet materna de set dones japoneses. Que el desmantellament tardi almenys quatre dècades també ens ajuda a fer-nos una mínima idea del que veritablement representa.

El pitjor és que no tot és només Fukushima, per molt que sigui el darrer dels grans desastres. I és que abans hi ha hagut molts altres fukushimes arreu del món i de magnitud diversa. Només a tall d'exemple, es calcula que a Rússia hi ha uns vint-i-cinc mil objectes submarins perillosos que contenen residus radioactius sòlids (de fet són dades del Ministeri rus d’Emergències, així que la xifra real podria fins i tot ser superior). Des de submarins nuclears enfonsats i fins a vaixells amb munició, passant per productes petrolífers i químics i residus: és ben àmplia l’oferta de material potencialment prou perillós per acabar amb nosaltres. Més a prop de casa nostra, ara fa mig any una explosió en un forn per a la fusió de brossa radioactiva a Gard (França) va deixar un mort i quatre ferits; segons l’Agència de Seguretat Nuclear francesa, no hi va haver fuga de radiació.

Tot i que, sembla, Fukushima ha emès una dècima part de la radiació de Txernòbil (Ucraïna), un equip científic i experts en protecció radiològica de Greenpeace va descobrir alts nivells de contaminació en aliments d’algunes poblacions properes a Txernòbil vint-i-cinc anys després de l’accident nuclear. Quant durarà l’efecte Fukushima? Quina afectació tindrà sobre nosaltres? A quina part de la informació tindrem accés?

Oriol Solà i Prat