Si no parem de tirar la canya no salvarem la sardina

La pel•lícula (“The end of the line”) relata, per exemple, com l’increment de la demanda del bacallà del nord va arribar a exhaurir la principal població mundial d’aquesta espècie a Alaska. També explica com les noves tecnologies d’algunes flotes no deixen escapatòria a cap dels bancs de peixos que s’interposen al seu camí. A l’hora de repartir responsabilitats, el documental assenyala tant els consumidors, que compren espècies en perill sense saber-ho; els polítics, que ignoren les advertències dels científics; i els pescadors que incompleixen la normativa i les quotes, que sembla que en són uns quants. Tampoc se n’escapa la indústria pesquera mundial, per la lentitud en la seva reacció, que només fa que accelerar el desastre.

Altres amenaces? La creixent demanda de sushi, per exemple, que sembla que provoca la imminent extinció de la tonyina (per sort fa unes setmanes el Japó va decidir restringir la pesca de tonyina vermella al Pacífic l’any vinent); la superpoblació de meduses està tenint un gran impacte sobre la vida marina; i un futur sense peix podria ser sinònim d’una gran fam al món.

Per sort o per desgràcia, els peixos que es fan créixer en granges (acuicultura) ja signifiquen la meitat dels que es consumeixen a dia d’avui. La de les piscifactories ha estat una revolució que ha tingut un augment notable les tres últimes dècades. El documental que arriba aquests dies al cinema, però, assegura de totes maneres que l’acuicultura com a solució és només una utopia, tenint en compte que per alimentar les cries de les granges es fa igualment necessari pescar, i al pas que anem això de fer de pescador acabarà sent un més de les oficis perduts.

Algunes propostes que es presenten com a solucions? L’aplicació imminent de mesures com un increment de les reserves marines, el compliment estricte de la normativa i les quotes pesqueres, i més conscienciació ciutadana. En aquest sentit, també remarca la importància de conèixer l’origen del peix que comprem, per saber que prové d’una pesca sostenible i no és una espècie en extinció. Si volem salvar la tonyina, i la sardina, i tot allò que ens regala el mar, convindrà vigilar on tirem la canya.

Oriol Solà i Prat

Tràiler de The end of the line