No ve d'un pam, no ve d'un pam... O sí?

1,73 – L'alçada que feia el rei Pere el Gran, les restes del qual van ser descobertes a l'interior del sarcòfag reial del monestir de Santes Creus. Així s'ha pogut saber a partir de les primeres anàlisis després de l'obertura del sarcòfag. Ell era fill de Jaume I el Conqueridor i va ser el monarca que va expandir la corona catalanoaragonesa pel Mediterrani. Com se solia fer en aquells temps amb les figures reials europees, el seu cos va ser embalsamat. Segons els entesos, per l'època en què va viure (entre els anys 1240 i 1285) la seva era una alçada elevada. Potser fins i tot excessiva, ja que tot i que no en patís les conseqüències en vida, també s'ha descobert que en un segon enterrament li van tallar els peus per poder-lo encabir al nou sarcòfag. Massa alt, certament.

2,2 – Els metres de llarg que fa el que és considerat el gos més gran del món, des del morro fins al final de la cua. Aquest petit monstre és un gran danès, té quatre anys y mig, i pesa més de tres-cents tretze quilos. Aquesta singular mascota fins i tot té pàgina d'internet (www.giantgeorge.com) i milers de seguidors al Facebook. I una pega: té fòbia a l'aigua, fet que dificulta molt la tasca de netejar-lo. N'afegim una altre que deduïm: no és barat de mantenir, i és que engoleix gairebé cinquanta quilos de menjar al mes. Molta teca!

67 – Els centímetres que té el penis gegant d'un calamar que han descobert uns científics de les illes Malvines. La troballa ha contribuït a facilitar l'explicació de l'aparellament dels calamars de les profunditats marines, un hàbit fins ara desconegut. L'òrgan sexual d'aquest calamar mascle és quasibé tan llarg com tot el seu cos (incloent cap i tentacles). Els cefalòpodes els utilitzen per disparar paquets d'esperma injectant-los al cos de la femella. I quina llargada... de calamar!

1.232 – Els quilòmetres que fa en realitat el riu Rin, pràcticament un centenar menys del que recullen els llibres de text i les mateixes enciclopèdies. Aquesta nova dada, registrada per geògrafs locals, contradiu la xifra oficial de 1.320 quilòmetres que fins ara s'atorgaven al riu més important d'Alemanya, que neix a Suïssa i que desemboca a Holanda. Pendents d'un nou mesurament de la longitud del riu que permeti, si és necessari, corregir la dada, sobta que un error d'aquesta magnitud s'hagi pogut perpetuar entre llibres científics i escolars. Estàvem acostumats a tenir balls de xifres en totes les manifestacions i concentracions. Ara potser haurem de qüestionar també totes i cadascuna de les dades que ens donin.

8.848 – Els metres d'altura de l'Everest, segons han fixat els governs de la Xina i del Nepal, tancant així un debat obert el segle XIX. Fins ara els dos posicionaments divergien en quatre metres (una diferència que sobretot es basava en els criteris d'amidament: la Xina proposava que es mesurés l'altura exacta fins a nivell de roca, mentre que el Nepal considerava que també calia incloure els quatre metres de la capa de neu). Finalment, els representants xinesos van acceptar la proposta dels veïns amb qui comparteixen la frontera on s'alça la muntanya més elevada del món. Malgrat tot, els geòlegs encara estimen que aquesta altura podria ser incorrecta, perquè l'Everest no ha deixat de créixer a causa del moviment de les plaques tectòniques. Ara fa deu anys, mitjançant l'ús de tecnologia de GPS van establir que feia 8.850 metres. Això sí que són problemes d'alçada!

Oriol Solà i Prat