La nova platja de la plaça de l'Ajuntament

Si els municipis costaners ja fa setmanes que han estat treballant en la neteja i la posada a punt de la sorra de les platges, molts altres pobles i ciutats als quals els queda lluny el mar aposten per adequar un espai urbà per desenvolupar-hi un projecte que, com a mínim, s'hi assembli lleugerament (encara que sigui per la simple presència d'aigua i sorra). Són platges d'interior. Els darrers anys han proliferat en llocs que, per la seva naturalesa, mai haguessin estat cridats a ser-ho: la ribera d'un riu, en alguns casos, embassaments i pantans, però també en parcs públics o en places urbanes. Així, ja saben què és tenir-ne una ciutats com París; moltes del Regne Unit (on ja fa dos o tres anys que es va posar de moda) com Edimburg, Cardiff, Birmingham, Belfast, Bristol o Nottingham; i altres més properes com Vitòria, Badajoz, Valladolid o Madrid... Potser alguns indrets van prendre la decisió cansats d'escoltar la tornada d'aquella cançó que anava repetint 'Vaya vaya, aquí no hay playa'... però el cas és que la dèria arriba fins als punts més insospitats. O si no, qui s'hagués pogut imaginar, per exemple, que hi hauria una platja a 2.240 metres sobre el nivell del mar? La trobem a Ciutat de Mèxic, una de les urbs més poblades del món. A la capital mexicana hi duen quatre milions de litres d'aigua i més de tres mil metres cúbics de sorra per adaptar un total de nou platges artificials permetent gaudir d'aquesta opció a tots aquells qui no poden o no volen marxar de vacances.

El que ara tampoc hauria de passar, però, és que aquestes platges artificials ens fessin oblidar les autèntiques, i és que en aquest sentit hi ha zones de la costa catalana que pateixen una degradació considerable (un estat del qual alerta, entre altres, l'organització Ecologistes en Acció a Catalunya, que atorga banderes negres als indrets amb més degradació en contraposició a les conegudes banderes blaves que serveixen a l'Associació d'Educació Ambiental i del Consumidor per distingir les millors platges). Factors com la contaminació urbana, l'impacte dels ports i les obres de la costa en tindrien bona part de culpa. A banda d'aigua i sorra neta també cal controlar els serveis de seguretat, salvament, oci, informació, neteja... no en va, el litoral és el principal actiu del turisme estatal, concentrant més del 80% del total de la despesa dels turistes (entre arxipèlags i zona costera).

A diferència de les platges naturals, on a vegades els temporals provoquen unes regressions notables de les franges de sorra, amb una desaparició que malmet la imatge de l'indret i les arques del municipi, en el cas de les artificials només cal vigilar que els veïns no marxin amb les galledes plenes per fer alguna obra o abocar-les al jardí... També es fa més fàcil evitar la venda ambulant d'alcohol, els massatges no autoritzats o les acampades prohibides, per citar algunes de les pràctiques que s'han estès més darrerament. Però potser tampoc caldria que en només uns anys ens trobéssim un escampall de platges repartides per tot arreu. Us heu parat a pensar que també us en podríeu fer una en algun racó del menjador...?

Oriol Solà i Prat