//Plugins sense CDN ?>
Un home va caure amb el seu vehicle en un pantà, a Extremadura, a finals de l'any passat, mal guiat per un dispositiu GPS del vehicle. L'aparell va aconsellar-li una antiga carretera que, certament, duia fins al pantà; però malauradament fins ben bé a dins. I en plena foscor nocturna no van poder frenar a temps: van acabar submergits aigües avall. Es veu que el sistema no estava prou actualitzat...
D'exemples en trobem molts més. Un home anglès va ser assassinat per culpa d'un error en un missatge de mòbil: li va fer una mala passada un d'aquells SMS que a vegades prediuen la paraula que has començat a escriure i te l'acaben ells solets (de les primeres lletres en dedueixen tot el terme). Una paraula es va convertir en insult, d'aquí en van arribar uns quants més per part del receptor, les disputes van seguir cara a cara quan l'insultat va anar a casa de l'insultant, i al final el presumpte culpable va apunyalar l'altre amb un ganivet.
Per sort, la major part dels casos dels quals fins ara havíem tingut constància, s'havien presentat tots molt menys violents o amb un final menys tràgic. Perquè d'eines i serveis n'ofereixen de tots colors, alguns absolutament bàsics i altres més rebuscats, i els usuaris que se'n beneficien es compten per milions. I tot i que a priori i si no se'n fa un mal ús aquests nous artefactes són inofensius, tenen sovint una mateixa naturalesa compartida que els converteix en potencialment destructius. I és que són unes eines que generen una gran passió. Des de la febre que ja desperta la seva sortida al mercat, passant pel culte malaltís que arriben a professar alguns dels seus seguidors ja en condicions normals, i fins a les addiccions i altres distorsions que puguin afectar aquells qui hi passen hores i hores.
Fent un cop d'ull a la distribució geogràfica dels incidents, de seguida es veu que cap país se n'escapa; de desgràcies personals en trobem arreu. Des de Hong Kong, amb el cas d'una dona xinesa que va intentar suicidar-se en veure que havia perdut el seu iPhone (probablement li hagués anat bé conèixer una aplicació que justament permet de forma específica rastrejar la desaparició d'aquests dispositius perduts o robats); passant per Itàlia, on un nen de deu anys que anava ben distret jugant amb la seva PSP i va caure a les vies del metro (per sort, tot va acabar en un ensurt); i fins als Estats Units, on una noia va atropellar la seva cosina per culpa d'una baralla que tenia els seus origens en una xarxa social. Es veu que les dues havien sol·licitat l'amistat del mateix xicot i ell només va acceptar una de les peticions: els nervis van trastocar la desafortunada internauta-no-agregada, que va ser capaç d'estovar la parenta i passar-li per sobre amb la furgoneta quan estava estesa al mig de la carretera, deixant-la allí abandonada. En aquest cas la desvariació es va traduir en diverses fractures a la cama i a la pelvis. I si tenen raó els qui pensen que alguns aparells són realment perillosos per a la nostra integritat?
Josefa Morón
Igualada
23 de març 2011.01:31h
El meu alienista em recomana fer comentaris positius.
Els meus fills, o almenys alguns d’ells han nascut en el temps d’internet. Són nadius de les TICs.
Aquestes tecnologies enganxen... o... Llegir més no?.
Als joves i als no tant joves ens agrada la immediatesa, el sense esforç, allò visual, viure el present, tenir identitats múltiples, tenim informació ilimitada i inabastable, estar sempre connectats, tenir presència virtual les 24h al dia.
Potser es comença a confondre realitat amb realitat virtual?.
Qui està esclòs actualment de la tecnologia? Per a mi els adults, els pares. Suposo que som la primera generació on els fills ensenyen als pares.
Qui són els exclosos del 2.0?
Al meu parer una lectura d’anècdotes on l’esser humà queda ”temporalment” atrapat en la tecnologia no és un bon argument per deixar de banda aquesta.
Hem de deixar de parlar d’”addictes a internet” simplement per qué etiquetem i ara mateix fa més por ser un analfabet o semianalfabet de les TICs que no pas dominar-les.