El número de zones blanques ja triplica el de blaves a Igualada

El 24 de febrer de 2009 s'estrenaven 211 places noves d'aparcament regulat en superfície a Igualada. Va ser una de les mesures que el govern de l'Entesa va impulsar per augmentar la rotació al centre de la ciutat —de fet, era habitual que alguns cotxes 'dormissin' al Passeig durant dies— i va ser rebuda amb polèmica, tant per part de la població com sobretot per l'oposició, que va posar el crit al cel. El 2011 hi va haver un canvi de paradigma. El nou govern de Marc Castells mantenia les places de zona blava pel que fa a xifres (hi van haver moviments per reduir les del nord i canvis en la distribució al Passeig i ara són 413), però encetava un nou sistema de zones blanques gratuïtes. Es tractava d'habilitar solars —alguns de propietat privada, altres de municipals— com a espais d'aparcament gratuït. En el primer període de govern, fins el 2015, es va arribar als 800 llocs. Ara, comptant els que s'han afegit a Les Comes, es voreja els 1.200 que seran 1.300 un cop s'enllesteixin els de la Sagrada Família. 

Jordi Pont, regidor d'Urbanisme i primer tinent d'alcalde, comenta que "la zona blava ara mateix, en les ubicacions que té, funciona molt bé i obliga a la rotació". Explica que "no ha canviat el nostre model de zona blava, han d'estar a la zona de màxima rotació comercial. Si hi ha poques zones blaves al Nucli Antic és perquè hi ha poc espai per aparcar". Segons Pont, "hem situat les places d'estacionament regulat concentrades en una zona, a la vora del Passeig la majoria, perquè així els que volen aparcar saben on trobar-les i no han de circular buscant altres sectors de zona blava. És una manera d'evitar més trànsit i més contaminació. No creiem que s'hagi de dispersar la zona blava".

El cost de cada plaça de zona blanca, se situa sobre els 500 euros, una xifra similar a la mitjana que calculava el govern el 2015. Segons el regidor, s'ha contrapesat el preu de llogar i reformar terrenys com els de la Sagrada Família (els més costosos) amb zones més perimetrals com els aparcaments del carrer Pobla de Claramunt.

Les crítiques

La construcció de zones blanques, però, ha trobat també crítiques des de sectors que assenyalen que és una solució provisional a la problemàtica de l'aparcament, però que depèn que els propietaris privats no reclamin aquests solars i que, a la llarga, ajorna una solució convincent per als problemes de mobilitat.

I el taronja

Des de 2016, en una zona concreta, hi ha a més les zones taronja. Es van implantar a l'entorn del carrer Virtut d'Igualada. El funcionament és el d'"una zona blava gratuïta", és a dir, no es paga, però hi ha un parquímetre i un policia de barri que indiquen el període màxim d'estada. Es tracta d'una petició dels botiguers del Mercat de la Masuca que ha tingut bona acollida. La presidenta d'Igualada Comerç, Laura Llucià, considera que "la zona taronja és una de les fórmules que més convencen. Crec que en un futur seria positiu si se'n poguessin implementar més a la zona propera al centre. Un lloc interessant perquè n'apareguessin, per exemple, seria l'Avinguda Balmes".