És un ocell? És un avió? No, és la ‘súperpatata’!

La troballa obre grans portes a alguns països que, per exemple, tenen uns climes de temperatures molt altes i de recursos hídrics limitats, com seria el cas dels del Pròxim Orient. Així, aquest nou tipus de patata permetrà que els agricultors de diverses regions fins ara “no aptes” per a les patates puguin començar a tenir les seves collites o, fins i tot, exportar-les a altres països, amb el salt significatiu que la introducció d'aquest producte pot suposar per a la millora de la seva economia.

Aconseguir aquesta 'súperpatata' no ha estat una tasca fàcil. L'aventura ha tingut ben entretingut durant ben bé trenta anys un professor de la facultat d'Agricultura de la Universitat Hebrea de Jerusalem (a Israel), que ha estat qui ha dut a terme la investigació. Ell no només assegura que es tracta d'una troballa molt important, sinó que confia que aquest descobriment pugui també ser un granet més de sorra en el prou difícil objectiu d'establir llaços d'entesa entre els habitants d'una zona en què la pau i la tranquil•litat absoluta encara no són el pa necessari de cada dia.

A casa nostra, la patata té el trist honor de ser l'aliment que més es va encarir durant el darrer any (concretament un 12,19%, segons dades del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç). Una situació que difícilment es repetirà el dia que les 'súperpatates' s'exportin amunt i avall. Sembla obvi que la Genètica està obrint moltes noves portes. Les investigacions que s'estan fent en aquest àmbit permeten que es pugui desplaçar l'àmbit geogràfic d'alguns cultius que fins ara estaven reservats a unes determinades zones per les seves característiques específiques. Així, per exemple, en un gran país com és la Xina es podran fer créixer i recol·lectar a les zones més fredes i seques del nord del país productes com la mandioca, la yuca o la casava. Sense anar més lluny, la mateixa mandioca constitueix l'aliment bàsic de milions de persones a l'Amèrica Llatina, i ara podria també nodrir uns quants milions més de persones. La seqüència del genoma que ara s'ha completat a la Xina inclou més del 95% dels gens i aporta dades sobre l'ús de la mandioca com a font d'energia i la capacitat que té per desenvolupar-se en sòls estèrils i secs.

Mentre diversos col•lectius ecologistes reclamen més anàlisis sobre la presència de transgènics en aliments, algunes de les darreres enquestes de l'Eurobaròmetre demostren que la societat europea no refusa els transgènics. De fet, tres de cada quatre europeus creu que la Unió Europea hauria de facilitar l'accés als pagesos a aquesta tecnologia, de manera que puguin aprofitar-se dels hipotètics beneficis que comporta. No és difícil endevinar que, després de la súperpatata, també arribarà el súperblat de moro, els súpertomàquets, la súperpastanaga i tot un llarg llistat de productes que hauran esdevinguts súpers. No oblidem que el camí que ha portat a aquestes noves variants, més resistents a determinats contextos, ha passat per la manipulació genètica; i no oblidem tampoc tot el debat que generen sempre els productes transgènics. ¿Tenim clar on està ara mateix la barrera que marca el límit d'aquesta experimentació, si és que realment aquesta barrera encara existeix?

Oriol Solà i Prat