Oportunitat i vulnerabilitat: així roben a gent gran

De robatoris amb violència a domicilis pràcticament no se’n troben. El que busquen els lladres és que no hi hagi ningú i ser dins el mínim temps possible: Van directament a l’habitació i s’hi estan un minut o dos. Per això, és important no tenir-hi tots els objectes de valor, ni diners, a l’habitació: “no és una caixa forta”. Aquests fets es concentren de 18h a 20h, quan la gent pot ser fora. Així doncs, per assegurar-se que la casa és buida truquen al timbre. Els Mossos recomanen mirar per l’espiell i, si es tracta d’un desconegut, deixar-li clar que hi ha algú sense obrir la porta amb frases com: “tinc una olla al foc” o “estic amb el meu fill”. D’aquesta manera marxaran. També és important no deixar la porta oberta – un costum molt comú en pobles petits – i no amagar les claus sota l’estora.

Al domicili també hi ha estafes: falsos revisors o operaris entren a les cases per enganyar a qui hi viu. N’hi ha dos tipus: els lladres – fent-se passar per treballadors – demanen diners amb excuses com canviar una nòmina o abonar una factura o aprofiten per robar mentre simulen una revisió o reparació.

La policia fa èmfasi en què les empreses sempre demanen cita abans de presentar-se a casa. “Qualsevol persona pot falsificar un carnet, no ha de ser un motiu per confiar”. A més, els tècnics “mai cobren res en efectiu” i, per tant, no s’ha de fer cap pagament en mà. Així i tot, recomanen fer xarxa i, fins i tot quan s’espera una revisió oficial, convidar algú a casa.

Els furts més comuns, però, es produeixen a la via pública. Un dels llocs preferits pels lladres són els caixers. Molta gent gran va al banc els dies 24, 25 o 26 de mes – quan reben la pensió – i retiren grans quantitats de diners. Això, els “dolents” ho saben i s’esperen prop de les oficines buscant l’oportunitat per actuar. “Són molt bons fent la seva feina”. S’apropen a la víctima i busquen una excusa per oferir-li ajuda: travessar el carrer, portar la compra o obrir una porta. És llavors quan, aprofitant la proximitat, els prenen els diners. “Són molt hàbils amb les mans”. Els Mossos aconsellen no anar al banc aquests dies i, si s’hi va, retirar petites quantitats per passar una setmana. “Si una persona que no coneixem de res ens ofereix ajuda just el dia que anem al banc, desconfiem”.

Deixant de banda els caixers, hi ha tres tipus de furt molt comuns:

La taca

El fan entre 2 i 3 persones. Una d’elles taca la víctima sense que se n’adoni, una altra l’avisa i s’ofereix a netejar-li i li pren els diners o el telèfon. En menys de 30 segons tenen el que volen i se’n van. Per evitar-ho, la policia recorda que “l’ajuda s’ha de demanar, no ve perquè sí” i, en cas de detectar aquesta situació, cal cridar o trucar al 112.

La sembra

Actuen en horari de matí i migdia als aparcaments dels supermercats. Després que la víctima carregui el cotxe, quan hi entra, tiren un objecte al costat del vehicle i li diuen que li ha caigut una cosa. Quan aquesta surt a comprovar-ho, una altra persona obre la porta del copilot i agafa la bossa o la cartera. “Ens hi trobem cada setmana”, diuen. Davant d’això, els agents remarquen la importància d’agafar les coses abans de sortir del vehicle i no perdre-les de vista.

La mimosa

El lladre s’apropa a la víctima pel carrer i la saluda efusivament, amb frases com “te’n recordes de mi?” o “com va la família?”, seguidament, l’abracen, li fan dos petons o l’agafen de la mà. Aprofiten que, en aquesta situació, la gent gran se sent desubicada i abans que reaccionin li sostreuen l’anell, la cadena o el rellotge. “Sovint, són dones joves que roben a homes grans”. En aquest cas, cal mostrar distància i demanar a la persona que s’allunyi, “quan veuen que no funciona se’n van, sempre eviten la confrontació”.

Aquests delictes els comet gent que “treballa d’això” i s’organitza en grups que actuen arreu. “Fan rutes, avui són a Igualada, demà a Tarragona i demà passat a Barcelona, és el seu modus vivendi”. Un cop tenen les joies, les venen al mercat negre o a botigues de compravenda d’or, “si en 10 dies no les localitzem estan perdudes, aquests negocis, per llei, les han de guardar només 10 dies”. Així doncs, els agents recomanen denunciar els fets quan succeeixin.

Per desgràcia, aquests delinqüents saben que, si els enxampen, seguiran lliures a l’espera del judici – que pot tardar dos anys a arribar – i quan toqui jutjar-los hauran desaparegut. Si fan servir violència, però, les penes augmenten exponencialment i no se la juguen: “tenen molt clara la barrera: no poden fer mal a ningú. S’arrisquen a acabar a la presó i no ho volen”. La feina dels Mossos, doncs, és detenir-los i a partir d’aquí “ja és un tema del jutjat”.