L'oposició frena el canvi de projecte de tanatori a Calaf

Les discrepàncies entre Junts per Calaf i CIU sobre el projecte de tanatori per a Calaf i l'Alta Segarra van fer-se evidents en el darrer ple ordinari. El punt de l'ordre del dia que pretenia deixar sense efecte la modificació del POUM per possibilitar la instal·lació d'un tanatori privat al polígon no va prosperar, ja que necessitava de majoria absoluta i només va rebre els vots positius de l'equip de govern, els vots en contra de CIU i les abstencions del GIC. El debat sobre aquest tema va ser extens.
L'alcalde, Jordi Badia, va dir que Calaf i l'Alta Segarra necessiten un tanatori des de fa anys, i que per al seu grup és un tema prioritari. Ara bé, l'equip de govern actual no està d'acord amb la proposta que va engegar CIU a instàncies de l'empresa Promocions Dusfort, CB —i que pretenia la construcció privada de tres naus industrials al polígon, dues dedicades al lloguer i la tercera destinada a fusteria i a tanatori.

Badia va explicar amb detall les objeccions que hi veu el seu equip: de tipus legal (perquè es tracta d'una requalificació que beneficiaria a una empresa concreta i també perquè quedaria adossat a un negoci de fusteria); d'ubicació (perquè estaria just al costat d'una gasolinera i en un parcel·la massa petita, que no permetria cap mena de zona ajardinada per oferir un espai més íntim a les famílies); i de concepte (perquè creuen que el tanatori ha de ser un servei públic en règim de concessió). La proposta de l'equip de govern era aturar aquest expedient i rescatar un projecte que de fet CIU ja havia iniciat l'any 2012: ubicar el tanatori a l'antic parc de bombers.

Un tanatori públic al parc de bombers

Segons l'alcalde, això permetria "recuperar un edifici en desús, tenir un tanatori aïllat i amb una parcel·la prou àmplia, i perfectament comunicat". Jordi Badia va proposar als altres grups municipals que donessin suport a aquesta idea, per seguir avançant en aquest projecte i que el tanatori pogués ser realitat d'aquí a un any i mig, a tot estirar. Per la seva banda, Joan Caballol (CIU) va justificar el projecte del tanatori privat explicant que no hi havia cap empresa interessada en la remodelació del parc de bombers i en una concessió, perquè econòmicament no era viable. També va advertir "del risc que al final ens quedem sense res", i va manifestar la necessitat de resoldre el tema el més aviat possible. Caballol també va dir que un projecte i l'altre no són incompatibles, que es pot seguir treballant en el tanatori públic però donant curs a la vegada a la modificació de planejament que possibilitaria un tanatori privat.

L'alcalde va respondre posant com a exemple del risc que suposa un tanatori privat el cas d'Artés, un equipament que en aquests moments es troba tancat, després que l'empresa que el va construir i el gestiona prengués aquesta decisió per no deixar operar d'altres funeràries a les seves instal·lacions. "Més aviat volem anar al model de Sallent, una concessió pública en què l'Ajuntament no fixa directament els preus, però aquests sí que passen pel Ple", va afirmar Badia.

Joan Caballol va dir que el cas d'Artés demostra precisament l'estricta normativa que regula el sector, i va continuar defensant el model privat. Per la seva banda, Neus Aparicio (GIC) va recordar que no es pot fer una requalificació pensant en una empresa concreta, i que si s'opta per un sistema privat ha de ser de lliure concurrència.

Aprovats els comptes del 2014

El Ple ordinari de dilluns va servir també per aprovar el Compte general del 2014, amb 8 vots a favor de Junts per Calaf i CIU i 3 vots en contra del GIC. La responsable de l'Àrea econòmica, Montserrat Mases, va explicar que l'estalvi net i el romanent de tresoreria són positius, i que l'endeutament, del 96%, és dins dels paràmetres permesos però una mica massa alt segons el seu grup: “Si no hi ha més imprevistos, intentarem reduir-lo en els propers anys”, va afirmar.

D'altra banda, també es va aprovar tirar endavant la proposta de bandera per al municipi, un disseny que inclou el color vermell de l'escut al fons, les flors i el gos. L'ha elaborat l'heraldista Armand de Fluvià i serà oficialitzada per la Generalitat de Catalunya. Josep Casulleras (GIC) va lamentar que no s'hagués fet un procés més participatiu i va qüestionar que sigui la bandera més idònia per al municipi. Jordi Badia va respondre que els elements que inclou ja estan prou arrelats al poble, i que Calaf necessita una bandera ja que actualment no en té.