L'Espai Cívic Centre va acollir un debat sobre un possible nou model de gestió de l'aigua a la Conca d'Òdena i Igualada en concret. Tècnics i directius d'altres viles com Manresa, Capellades o Vilafranca van donar a conèixer els detalls dels sistemes que empren en els municipis respectius, amb l'administració en un paper predominant. Un model que l'oposició d'Igualada veu desitjable de cara al futur de la gestió al municipi.
Aquest passat dimecres va tenir lloc la xerrada organitzada pels quatre partits d'esquerra del consistori d'Igualada (ERC, PSC, CUP i DI), amb la intervenció de tres experts de la gestió de l'aigua. L'acte el va iniciar l'enginyera Montserrat Ferrús, tècnica municipal de l'Ajuntament de Capellades, que presta el servei d'aigua de manera directa. Segons Ferrús, "l'aqüífer Carme-Capellades, que és el recurs hídric disponible de la Conca d'Òdena, està sobreexplotat perquè se n'extreu més aigua de la que se'n recapta". En aquest sentit, l'enginyera va destacar que "el principal problema de l'estat de sobreexplotació de l'aqüífer és que no hi ha prou conscienciació municipal per resoldre el problema de l'aqüífer", motiu pel qual va assenyalar que "un model de gestió local de l'aigua seria clau perquè permetria adaptar-se al territori i gestionaria amb més transparència les necessitats veïnals i de l'aqüífer".
Pau Ortínez, d'Aigua és Vida, segon a la dreta, amb els altres convidats
L'acte també comptava amb la presència de Josep Alabern, director-gerent d'Aigües de Manresa, municipi on la gestió de l'aigua és pública. Alabern va declarar que "l'aigua és sempre pública, per tant és sempre de titularitat municipal" i va recordar que "a Igualada s'ha de fer aquest pas perquè l'Ajuntament ha de controlar al gestor, que pot ser públic o privat". En aquest sentit, el director-gerent d'Aigües de Manresa va assenyalar que "el govern d'Igualada haurà de decidir quin model de gestió vol, tot i que Igualada té una població suficient com per poder gestionar amb tranquil·litat una gestió pública del servei". A banda, Alabern va assenyalar que la gestió pública facilita el control públic de la gestió a més d'altres avantatges, com per exemple "que no hi ha conflicte d'interessos entre el govern i l'empresa gestora". En aquest sentit, els ponents van recordar que "ni a Manresa ni a Vilafranca els regidors cobren sobresous per formar part del consell d'administració perquè amb la gestió pública de l'aigua això és incompatible".