Orgasmes desconeguts

El llibre continua amb una anàlisi sobre les ones cerebrals concloent que el satisfet bebè encara no dorm, sinó que està en un estat de relaxació profunda, planejant abans d’adormir-se al pit... que bé no? Llàstima que no me me’n recordi...!

És curiós l’ús de la paraula orgasme, orgasme sona a sexe, i un bebè tot dolcet i rodonet, (ni que vingui del sexe) no és el primer pensament que ens evoca... orgasme sona a grinyol de llit... però finalment també a plaer! Quedem doncs que orgasme=plaer, vingui d’on vingui...

Continuem, i fem un salt endavant (o enrere segons es miri) i anem a parlar dels ‘parts orgàsmics’... Com? Part orgàsmic? Part de parir? De tenir un crio? Sí sí, un part orgàsmic! Si hem dit que orgasme = plaer, part orgàsmic = part amb plaer. I això existeix? Sembla ser que sí. Suposem que un part és com l’acte de fer l’amor (atenció! diferenciem fer l’amor del sexe pur i dur): fer l’amor és íntim, és cosa de dos (en principi), és un acte de confiança, voluntari, consentit, fort, carregat emocionalment i hormonalment... Molt bé, ara anem a ‘fer l’amor’ en un hospital... on hi arribem esverats i amb por, vulnerables, on ens endollen per tot arreu i no ens deixen moure, on no es pot beure si tens set, on les llums estan fortament engegades, on se senten sorolls d’hospital, on hi ha un ambient d’estrès, on ens toquen i retoquen vàries mans diferents i desconegudes... ufff, difícil de fer l’amor en un ambient així! doncs igual per parir... (ah! però pot ser diferent? a les pelis sempre és així...) Doncs sí, ditxós estereotip...!

Però, si ens quedem a casa o anem a l’hospital relaxats, segurs que hem fet una bona preparació al part, ben informats de què passarà, de com funcionen les nostres hormones, de quines postures i ajudes podem utilitzar, formant un equip mare+pare+bebè? I si hem fet una visita prèvia a la sala de parts, hem parlat amb la nostra llevadora de quin part desitjaríem, confiem en l’experiència del professional que ens assistirà i sobretot, en la nostra capacitat innata de parir! I si a més decidim si volem menjar una mica o beure, triem una música que ens agrada, tenim espelmes o una llum tènue i agradable, tenim llibertat de moviments i sobretot intimitat??? Això ja s’assembla més a fer l’amor... exacte! Si a sobre hi afegim les dosis d’emoció, de pèrdua de la percepció espai/temps i l’enorme càrrega d’hormones que desprèn el cos després de l’expulsió... tenim una feliç mare tota drogada i contenta que acaba de parir orgàsmicament.

En conclusió, ja sigui fent l’amor, parint o prenent el pit... sempre tindreu algú a la família que s’ho estigui passant de conya...

Fins el proper article, salut i plaer!

Cristina Martí i Dillet, fisioterapeuta especialitzada en reeducació abdominal, obstètrica, uroginecològica i perineal. Expatriada a França durant 6 anys i revinguda al país per obrir el seu propi centre: Kine fisioteràpia i salut