Oriol Ponsatí-Murlà recita l'Ursonate de Kurt Schwitters

Avui a dos quarts de nou del vespre recital fonètic

societat

Dijous, 25 juny 2009. 10:15. Redacció AnoiaDiari.

D'un cop d'ull

Avui al vespre (20.30h), el restaurant Les Olles d'Igualada (Plaça Sant Miquel) acollirà la interpretació d'Ursonate, una obra dadaista de 1932, a càrrec d'Oriol Ponsatí-Murlà. L’obra és una combinació de ritme i so que s’obre pas cap a l’articulació del llenguatge sense voler-hi arribar del tot, un conglomerat sonor que es manté tossudament en l’avantsala del sentit. Per aquest camí no es pot anar més enllà, amb les eines de l’escriptor: la Ursonate és una frontera infranquejable, la destrucció més total que es pot fer en literatura. L'acte és organitzat per Paranoia Accions.

Oriol Ponsatí-Murlà, traductor, editor i rapsoda

Oriol Ponsatí-Morlà

Neix a Figueres el 1978. És Llicenciat en Filosofia per la Universitat de Girona. Premi Extraordinari de Llicenciatura (2003) i DEA en filosofia antiga (2007). Ha col•laborat amb diversos mitjans de comunicació (El Punt, El País, La Vanguardia). Codirector amb Georgina Reyner del Festival de Música Contemporània de Girona des de l’any 2002 i coordinador de la col•lecció d’assaig musical conTmpo-Documenta Universitaria.

Ha traduït l’assaig Música experimental. De John Cage en endavant, amb Isabel Olid, i desenes d’articles de filosofia i actualitat per al portal de filosofia de Josep Maria Terricabras, del qual ha estat coordinador entre 2003 i 2006. Realitza el seu doctorat en filosofia sobre el pensament d’Agustí d’Hipona.

És director de publicacions de l'editorial Accent, un segell d'Edicions a Petició, S.L., empresa editora constituïda l'any 2003 i propietària també dels segells Documenta Universitaria, dedicada a l'edició de llibres acadèmics, i Papers on Demand, dedicada a la impressió sota comanda de llibres genèrics.

Ursonate, de Kurt Schwitters

El traductor, editor i rapsoda Oriol Ponsatí-Murlà la Ursonate de Kurt Schwitters, el poema fonètic més imponent de la història, d’uns quaranta minuts de durada, en el qual l’autor alemany va treballar durant gairebé deu anys, entre el 1923 i el 1932.

La recitació és excel•lent i les diverses reaccions del públic poden ser objecte d’estudi (mal humor, indignació, angoixa, por, la perplexitat de “no entendre res del que deia el paio”, la certesa sobtada de “comprendre-ho tot”).

Ursonate significa, en alemany, ‘Sonata primigènia, primordial, primitiva, originària’. L’obra també és coneguda amb un altre títol, encara més explícit: Sonate in Urlauten, és a dir, ‘Sonata de sons primigenis’. Schwitters, aquí, no es limita a escriure en la seva llengua, sinó que la descompon en els seus elements essencials, els fonemes.