Ortodòncia, curiositats, i una mica d'història

La paraula "ortodòncia" prové d’un terme introduït per Defoulon al 1841- derivat dels vocables grecs orto (recte) i odontos (dent)- que tradueix el seu propòsit de corregir les irregularitats en les posicions dentàries. L'objectiu primitiu d’aquesta especialitat va ser per l'estètica i s’aplicava sobre les dents acabades de sortir que poden fàcilment respondre a les forces ortodòncies. Principalment preocupaven les peces anteriors perquè es veien, però moltes vegades no era possible col·locar aquestes peces en posició i llavors es van començar a preocupar per l'arc dentari complet

El primer mètode de tractament d'ortodòncia a la història està associat a Celso (segle I d.C) en el que s'intentava evitar l'apinyament de les dents mitjançant l’extracció de les dents temporànies que no havien caigut perquè sortissin les permanents.

Les dents apinyades han constituït un problema pels éssers humans des de l'antiguitat. Això ho sabem pel descobriment d'aparells en tombes egípcies i gregues destinats a la correcció dels apinyaments dentals.

L'ortodòncia com podem imaginar-la avui té els seus orígens en la França del segle XVIII amb Pierre Fauchard (1.788). Aquest autor, intenta adreçar les dents amb fils de seda encerada o d'or dels que anava tibant, i bandes de plata que servien de fèrules de referència i que enganxaven les dents i les posaven dretes. Encara que aquest aparell tenia poc efecte mecànic, va durar uns 100 anys fins que Angle va inventar un altre sistema.

A la primera meitat del segle XIX a Anglaterra en Joseph Fox i Thomas Bell van inventar un aparell que consistia en posar dos cubs de marfil als sector posteriors cargolats a una banda metàl·lica d'or o plata per corregir mossegades creuades posteriors.

Bell va modificar l'aparell del seu precursor substituint la banda rígida metàl·lica de Fox per una làmina d'or estampat que es modelava sobre els molars que servien d'ancoratge. D'aquest període també destaquem el nord-americà Farrar, que va anar observant que les forces molt intenses i continues per moure les dents eren nocives.

El Dr. Eduardo Angle odontòleg americà se'l coneix com a pare de l'ortodòncia.

A principis del segle XX l'ortodòncia consistia no només en adreçar les dents amb finalitats estètiques sinó també com a pilar bàsic de l'equilibri entre la salut i l'aparell locomotor. Al 1910 el Dr. Angle va fundar l'associació americana d'ortodòncia, amb la peculiaritat que va passar a ser una especialitat de la medicina.

A partir de la defunció del Dr. Angle la maloclusió més que una malaltia comença a ser considerada com un desequilibri del desenvolupament crani-facial. Comença a tenir especial importància l'esquelet facial, comencen a investigar el creixement esquelet-dentari des d’un punt científic.

Desprès de la Segona Guerra Mundial es fa servir la radiografia cefalo-mètrica, que permet observar els canvis de la cara i dents durant el creixement, llavors en el tractament es va poder observar que moltes maloclusions derivaven del desenvolupament de la cara, com factors hereditaris o factors ambientals.

L'ortodòncia també comença a fixar-se en l'oclusió dinàmica (moviment de les dents, guiant els maxil·lars) i les característiques preventives.

Segueix sent important el concepte estètic: La imatge personal de cada persona és molt important des del punt de vista psicològic i social, per exemple diuen que les persones amb millor estètica facial aconsegueixen millors feines i tenen menys problemes d'autoestima.

Els tractaments d'ortodòncia actualment no només es realitzen als nens sinó que s'han ampliat a les persones adultes.

Les limitacions que els tractaments comportaven al passat s'han minimitzat fins que avui en dia l'ortodòncia en adults és un tractament comú sempre i quant sigui realitzat per un professional experimentat, ja que ha de ser més lent i acurat que no pas en un nen, per que l'os està completament format.

L'únic requisit que es demana en un adult és que estigui preparat per portar uns aparells fixes durant un temps llarg i la decisió ha de estar molt ben pensada. Ell ha de saber que els aparells no interferiran el seu estil de vida, l'única cura que ha de tenir és la neteja i evitar menjar aliments que siguin massa durs.

A la primera visita el professional en ortodòncia realitzarà una valoració prèvia del estat de les peces dentals i la boca en general, farà un examen clínic, un estudi radiogràfic i cefalo-mètric, així com fotos per poder definir un pla de tractament adequat a les seves necessitats.

Hi ha diferents tipus d'aparells, fixes i re movibles, per moure les dents i modificar el creixement dels maxil·lars.

Els aparells fixes més comuns consisteixen en bandes (es fixen al voltant de les dents i serveix com ancoratge de l'aparell) i els bràquets (es cimenten al frontal de la dent). L'arc passa a través dels bràquets i es lliguen a les bandes, al ajustar els arcs, els bràquets exerceixen pressió sobre les dents i les va movent gradualment a la posició correcta. L'ajust es fa mensualment per aconseguir els resultats desitjats, actualment els aparells són més petits amb menys quantitat de metall.

Un altre tipus és l'ortodòncia amovible o funcional, utilitzada majoritàriament en nens.

L'aparell amovible utilitza el creixement natural dels maxil·lars dels nens per guiar les dents i estructures òssies a la posició correcta, també per tancar mossegades obertes. Aquests aparells necessiten un ajustament cada 4 o 5 setmanes. Moltes vegades es comença amb amovible (per corregir o guiar l'os) i desprès es passa a l'ortodòncia fixa per acabar d'alinear les dents. Aquests aparells no es poden col·locar en adults ja que la creixença ja està acabada, i en aquest cas passem directament als aparells fixes.

Un cop acabat el tractament d'ortodòncia passem a fer la contenció si el professional la creu convenient. Aquesta part és molt important dins el tractament d'ortodòncia per que tot els moviments que hem realitzat a les dents no recidivin. Aquests aparells poden ser fixes (fèrules que van enganxades a les dents per dins amb composite i no es poden treure) i les amovibles que s'han d'anar retirant gradualment amb unes pautes marcades pel professional perquè les dents quedin ben ancorades i no pateixin moviments.

iGDent la clínica dental d'igualada