Ousman Umar és el pròxim convidat a les “Converses” de l’AnoiaDiari

Amb 12 anys va deixar la seva família, a Ghana, un dels països més desfavorits del món, i va emprendre un viatge de més de cinc anys per creuar el continent africà, amb l’objectiu d’arribar a Europa. Va creuar, a peu, el desert del Sàhara. Va travessar el mar en pastera, on va veure morir pel camí, ofegats, molts dels seus companys de viatge. Treballa des de fa 7 anys per aconseguir que el que ell va viure, deixi d’ocórrer a altres persones. L’any 2012 va fundar Nasco Feeding Minds, una ONG, amb doble seu —a Ghana i a Barcelona—, que ofereix equipaments i educació al país africà. “Volem salvar vides de milers de persones que mereixen tenir accés a oportunitats i a informació, abans d’assumir el risc d’emprendre aquest viatge”, manifesta l’Ousman Umar, que explicarà el seu testimoni a Igualada el  14 de novembre a les 8 del vespre al Teatre Municipal Ateneu, dins el cicle “Converses” que organitza l’AnoiaDiari.

“Necessito explicar la meva història perquè continua passant, dia rere dia. Necessito explicar la meva història perquè, per més complex i difícil que sigui trobar una solució, és el nostre deure fer-ho. Necessito explicar la meva història perquè no s’hagin d’explicar més històries com la meva”, remarca l’Ousman, que ha recollit el seu testimoni al llibre Viatge al país dels blancs, en què narra en primera persona el seu periple vital des que deixa el seu poble natal a Ghana, essent un nen i com es desplaça pel país fins a arribar a la capital, on es convenç que el seu futur depèn d’arribar a Europa. A partir d’aquí, explica la vida d’un adolescent en mans de les màfies, l’abús, els mercats d’esclaus a Líbia, l’abandonament al desert, la travessa en una barcassa pel mar, el racisme més cru i l’arribada al que ell esperava que fos el paradís. La primera rebuda per part de la Creu Roja, respirar alleujat de pensar que ha sobreviscut a l’horror i aprendre dies després què vol dir viure en un CIES, dormir al carrer i descobrir el metro i les escales mecàniques.

Llegir el llibre de l’Ousman és “com un cop de puny a l’estómac, no perquè desconeguem la realitat que s’hi descriu, sinó perquè t’interpel·la com a persona amb tots els privilegis. És també un missatge d’esperança en l’espècie humana, gràcies a la família que va decidir donar-li la mà i acompanyar-lo, pensant que si mai els seus fills es trobessin en aquella situació, voldrien que algú fes el mateix. Perquè és evident que si arribes com ell i tantes altres persones és difícil de sortir-se’n”, explica la llibretera Fe Férnandez, de L’Espolsada, i afegeix que “la veritat dol i fa mal. Sobretot perquè la societat actual encara no ha trobat la forma de canalitzar què en fa, de la mala gestió de la política en tots els àmbits, també en l’internacional, en el d’explotació dels recursos en els països d’origen, on causa fams, guerres i genocidis per obtenir-ne un rendiment econòmic. És per això que llegir la història de l’Ousman cou tant, perquè t’explica mirant-te als ulls tot el que ha patit i ha sobreviscut; la majoria no se’n surt, el desert i el mar s’estan convertint en cementiris de cossos que ens recorden que la vella Europa no existeix”.

Al llibre, l’Ousman escriu: “Vaig descobrir que si arribes a Europa en les condicions en què jo hi havia arribat és fàcil entrar en un cercle de pobresa i d’indigència del qual és molt difícil sortir. És complicat començar una vida des de zero si ets un immigrant africà, sense amics, sense estudis, sense diners, sense conèixer bé l’idioma. No tens res.” En aquest colpidor testimoni també llegim que “el desert és ple de cadàvers que esquitxen les dunes. A nosaltres, uns mafiosos ens havien abandonat a traïció enmig del no-res, sense cap explicació. Volíem arribar al Paradís, a la Terra Promesa. Érem quaranta-sis persones. Només en vam sobreviure sis”.  El 15 de novembre tindrem l’oportunitat d’escoltar, de primera mà, la història de l’Ousman, el seu exemple de superació, el testimoni d’un noi, analfabet, que va deixar-ho tot per creuar el desert de sorra i el d’aigua fins a arribar al “país dels blancs”, on ha complert el seu somni de ser un estudiant universitari i on ha creat una organització que ajuda a l’alfabetització i l’educació de nois i noies del seu país, perquè puguin tenir les eines que ell no va tenir, eines per poder decidir el seu futur i no haver de patir la història que va viure.

A Igualada, l’Ousman conversarà amb Jordi Villacampa, exjugador i expresident del Club Joventut de Badalona, que en els darrers anys, s’ha implicat activament en l’ONG Open Arms, i amb l’activista i llicendiada en Dret igualadina Èlia Palomas.