REPORTATGE: La PAH Anoia, quatre anys d'un camí de pedres i somriures

El 2012 naixia la PAH Anoia. El seu recorregut té una llarga llista de triomfs des de negociar amb bancs, parar desnonaments, ocupar oficines, fer companyia a la gent, anar als ajuntaments i als serveis socials fins a assessorar cada cas, i tot això amb l'orgull que cap de les seves famílies s'ha quedat al carrer. Ells han canviat la vida de moltes persones que arribaven humiliades i devastades reclamant un alè per poder seguir amb les seves vides. Tot això en un moment en què els bancs les assetjaven cada dia per telèfon reclamant els únics ingressos que entraven.

"Vivim en una societat en què ens han ensenyat a pagar primer i viure després i la filosofia de si cobres 500 pots pagar 500" va portar  moltes famílies a decidir donar menjar als seus fills i deixar de pagar els seus deutes. "No se puede condenar a nadie a ser pobre toda su vida cuando en un momento dado firmó algo que le dijeron que era bueno", explica la Paka, una de les components de la PAH que lluita per la dignitat de tots els casos que arriben a aquesta gran família. Casos que aparentment poden semblar legals però amb un rerefons que va molt més enllà perquè "todo es legal pero tiene trampa. La gente no sabia lo que firmaba. Y hubiera firmado su pena de muerte".

Tots aquests cors verds van fer fortes a moltes persones i van aconseguir que els bancs sabessin que tot aquell que entrava amb una samarreta de la PAH tenia un suport intern brutal. Els bancs començaven a entendre que la gent coneixia els seus drets i que, per tant, les solucions que et podien oferir havien de ser les bones per a tu i no per a ells. Els ajuntaments, per la seva banda, han començat a valorar la feina i l'esforç d'aquesta plataforma però des de la PAH asseguren haver tingut moltes dificultats. Tot i així la relació és bona amb la gran majoria d'ajuntaments de la Conca i s'està treballant en un nou projecte.

La PAH va celebrar aquest juliol quatre anys de lluita al Centre Cívic del barri de Sant Pere d'Òdena. Una festa se sentia molta felicitat i emoció i on sobresortien diferents històries. 

Un lloguer

En Josep vivia de lloguer, es va quedar sense feina i no podia pagar. La seva decisió va ser clara: "O menjo o pago el lloguer". Poc més tard el van denunciar i li van enviar un desnonament per impagament. En aquell moment el seu advocat d'ofici li va recomanar apropar-se a la PAH. En Josep va plantejar el seu cas i va aconseguir que el desnonament es pogués ajornar un cop. Tanmateix, la seva situació estava abocada a deixar el pis. Una de les solucions que se li va
presentar va ser passar a la Taula d'Emergència Habitacional. Durant aquest temps en què li adjudicaven un habitatge, l'Ajuntament de la Pobla va pagar 54 dies a un hotel de la ciutat d'Igualada. Després d'aquest mes i mig va aconseguir un pis amb un lloguer social de 35 euros durant 5 anys. Ell considera que l'ajuda de la PAH "mereix una contrapartida i és per això que avui dia també col·laboro i ajudo dins la plataforma".

Dues hipoteques i una motxilla

En Miguel i la Rosario van trucar a la porta de la PAH pensant que el seu cas era impossible de resoldre. No podien pagar la seva hipoteca ni tampoc la d'un dels seus fills que havien avalat. El banc va començar a amenaçar-los amb trucades diàries i cartes. No només reclamava els dos habitatges sinó una "motxilla" addicional de 78.000 euros. Davant d'aquesta desesperació en Miguel va avisar al banc que explicaria la seva situació trucant a tots els mitjans i fent una vaga de fam. Després d'aquella conversa la seva "motxilla" es va reduir a 0. Tots dos han lluitat durant tres anys fins a aconseguir firmar la dació en pagament i un lloguer social de 122 euros durant 3 anys. La Rosario diu que és molt dur assimilar que ja no estàs a casa teva sinó de lloguer.

Una clàusula abusiva

La Núria va arribar a la PAH per col·laborar i ajudar davant la situació que moltes persones patien. En començar a implicar-se es va adonar que tenia l'IRPH abusiu. "Hi ha molta gent que ho té i no ho saben". Actualment lluita per poder deixar de pagar aquesta clàusula abusiva que la banca imposa. Va escriure dues vegades al Banc d'Espanya i ha sigut per l'última quan li ha donat la raó afirmant que el seu banc estava fent una mala pràctica i que haurien de rectificar. Tot i així, això no obliga al banc a canviar-ho i encara no sap quan es podrà solucionar. "Per llei t'haurien de retornar tots els diners de la vida de la hipoteca que corresponen a la clàusula abusiva".

Un nou triomf

La Lídia es va separar i el seu exmarit mai va pagar la meitat de la seva part. Per evitar problemes va decidir fer front a la hipoteca sola. "Tenia tres treballs, de diumenge a diumenge, i pensava que podia amb tot. Més tard em vaig quedar sense treball i havia de decidir entre pagar o donar menjar als meus fills". Per sort va guanyar un judici per clàusules abusives i va poder perllongar el desnonament durant sis anys. Ha aconseguit un lloguer social durant tres anys i avui està feliç perquè acaba de firmar la dació en pagament del seu habitatge. "Sento que m'he tret un gran pes de sobre perquè tenia por que en qualsevol moment arribés el desnonament".

Sembla que el patiment d'aquestes històries s'hagi quedat enrere per donar pas a una nova oportunitat. A la festa d'aniversari es respirava alegria, es sentia la satisfacció i l'orgull de celebrar tot allò que han aconseguit. Gent tranquil·la, amb ganes de continuar amb una vida digna i feliç. I mentre alguns feien mojitos altres miraven un vídeo recordant l'esforç i dedicació d'aquest camí de pedres i somriures.

                                                                                                                                                                                       Un reportatge de SANDRA ROMÁN