TORNAR
PUBLICITAT

País de merda

societat
Divendres, 4 febrer 2011. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull
Diuen que el civisme no es demostra amb paraules sinó amb fets. És molt fàcil omplir-se la boca de bones intencions, però serveix de poc si després no es duen a la pràctica. I dol quan l'incivisme esquitxa els altres. Sobretot en casos com el de les defecacions dels gossos, amb la hipocresia afegida dels qui les pleguen de dia i, en canvi, aprofiten la clandestinitat de la nit per deixar-les al terra. El resultat: un país de merda.

Però ara hem vist la llum. I no és només una manera figurada d'expressar-ho. Resulta que els excrements de gos tenen també el seu costat positiu; i és que es poden utilitzar com a eina per il·luminar els parcs de nit. Qui ho havia de dir, oi? Els microbis que contenen alliberen metà, un gas sense olor que pot transformar-se en l'energia necessària perquè els llums s'encenguin. L'invent té aquest doble argument que el fa atractiu i singular: no només s'elimina un residu que fa mal als ulls quan es passa pel costat (i al nas, quan tot badant s'aixafa) sinó que proporciona una energia alternativa que, encara que a petita escala, permet el funcionament d'un mecanisme transformatifes que, d'altra manera, probablement requeriria d'energia elèctrica. Dos en un. És clar que no estalvia el gest d'acotar-se i de plegar de terra el present que hi ha deixat l'animaló, de manera que segueix sent necessària la col·laboració humana per portar fins al lloc correcte l'aportació canina.

Per a qui vulgui saber com funciona... Hi ha un convertidor que està integrat per dos tancs d'acer de fins a mil nou-cents litres, units per una canonada diagonal i connectats a una làmpada com les de gas que es feien servir abans als carrers. No hi falten les típiques bosses biodegradables perquè se segueixin recollint el material que expulsa l'animal, i l'esforç que implica la innovació costa tant com dipositar l'excrement en un dels dipòsits. Que ningú s'espanti, que les condicions d'ús són més que fàcils. I de totes maneres a l'aparell hi ha uns rètols en els quals s'especifica el procediment que cal seguir. Hauria de ser un ritual que sempre constés de dos passos igualment rellevants: que de la mateixa manera que les mascotes saben fer el que fan (per allí al terra) els propietaris també sàpiguen desenvolupar el seu rol i la introdueixin al convertidor. El que no caldria escriure però tothom hauria de saber, sobretot els propietaris i les propietàries de gossos, és que quan estan a terra els excrements ni fan llum ni es converteixen en rams de flors; de manera que el millor que poden fer és recollir-los i retirar-los de les voravies. Sigui de nit o de dia. Per respecte als altres, per higiene i per educació.

De moment la iniciativa ja funciona a Cambridge, en un parc caní, i si altres administracions locals s'animen, aviat podria estendre's a altres indrets, incloent els nostres municipis. Perquè si podeu triar entre poder veure un parc caní il·luminat de nit o haver d'esquivar una tifa que guarneix la vorera de la porta de casa... amb què us quedaríeu?

Oriol Solà i Prat


11 Comentaris

P

Pilar Saló

Barcelona

11 de desembre 2016.12:42h

Respondre

Realment es una bona merda...on visc, a Barcelona, no es pot caminar per en lloc, ah! pel centre si, no fos cas que els turistes es molestin i marxin, però tot el que son barris es un fàstic, als... Llegir més parcs no hi pot anar estan pressos pels gossos, els jardins, idem. d’idem, les plaçes, tot està embrutit per aquest animals i desfet, no hi ja gespa, arranquen les flors i ja no diguem, les molesties pels lladrucs, no hi ha qui visqui en aquest ciutat, i el Consistori com sempre, es fan els sords.
Gracies

t

toni

odena

6 de febrer 2011.22:26h

Respondre

m´agradat el titol del article.

m

montserrat

igualada

5 de febrer 2011.15:17h

Respondre

Està molt bé, crec que s’ha d’aprofitar tot. També estría bé que els propietaris de gossos tinguessim un parc per ells. Amb tanques poder deixar-los corre sense perill. Has de marxar... Llegir més d’igualada per poder deixar-los corre.

A

Antoni

5 de febrer 2011.10:59h

Respondre

! I dels alimentadors de gats i coloms!

m

montse

igualada

4 de febrer 2011.16:13h

Respondre

per què tant gestors buscant als bars la gent que fuma??? i CAP servei de vigilància als nostres carrers??? vas per les nits a passejar sota un cel ple d’estels, PERÒ, NO ELS VEUS, doncs tota... Llegir més l’estona la passes mirant el terra, esquivant, saltant.. lloc.avgda.mestre muntaner...

A

Antoni Morros

Igualada

4 de febrer 2011.14:32h

Respondre

Fa uns dies vaig trepitjar merda....de gos. Em vaig emprenyar, com és natural. I vaig pensar el que penso sempre quan veig una cagarada de gos, altrament dit tifa. És més animal, o bèstia l’amo... Llegir més que porta el gos i li permet cagar al terra que no pos la pobra bestiola. Bo us ho sembla?
Però hi ha una altra cosa igual d’asquerosa. Les escopinades al terra, també altrament dits gargalls. Em pensava que era un costum que semblava eradicat. Doncs no; de cap manera. Quan es va capficat i se t’acut mirar el terra resulta repugnant. Ple, si, si, dic ple de gargalls. Fixeu-vos-hi; fa fàstic. No se si es deu a factors culturals ( o al futbol; les TV sempre enfoquen els jugadors quan escupeixen) d’alguns nouvinguts que ho tenen per normal o a la gent d’aqui que també ho fa. En qualsevol cas, a més de ser antihigiènic. Ah!! En les dues formes d’incivisme quan se m’ha acudit recriminar-ho gairebé resulto agredit i, com a mínim, increpat molt desagradablement. Feu també la prova i veureu.

A

Alfons Robert Vilaseca

Igualada

4 de febrer 2011.13:45h

Respondre

D´entre un nombre elevadisim de ”nyaps” i CAGADES (mai millor dit), en la urbanització del Passeig de les Cabres, hi podem trobar també la d´haver-lo convertit en el ”cagadero” de gossos... Llegir més oficial de la ciutat, tot aixó gràcies al nostres tecnics per haver fet tant malament la seva feina.
Tot aixó acompanyat de la foscor de dit Passeig, que també ajuda a fer les necesitats fisiques dels animalets, pero també dels ”animalots”.
Gràcies per dotar-nos d´un CACA-CAN a la ciutat. Realment l´històric i patrimonial Passeig hi sobraba, ara per contra tenim CACA-CAN, un Scalextric,un Parquing de pagament -abans no- i un llarg etc. que ara no es el moment i tampoc en ting ganes d´explicar.

e

enric

igualada

4 de febrer 2011.12:20h

Respondre

A barcelona casi tothom (en comparació amb igualada) recull les cacas de gos. Algu sap per que a Igualada la gent és mes incivica amb aquest tema? PEr que a Igualada casi ningu recull les cacas... Llegir més (cada cop mes es recullen pero portem anys de retard).
Amb els passos de peatons passa igual. A barcelona casi tothom para, aqui, si no vas vigilant, se t’emporten per devant.A igualada casi ningu para als passos de peató.

C

Consol Pagès

Igualada

4 de febrer 2011.10:15h

Respondre

Sóc propietaria i amant dels gossos.
Primer de tot deixar clar que JO SÍ QUE RECULLO ELS EXCREMENTS,tant de dia com de nit,és més si per oblit m´he deixat la bosseta ,i intueixo que el gos (pq... Llegir més el ritual que fan ,qui té gos se´l coneix tothom........)
va per defecar,senzillament no el deixo (ell no ho entén ,però és igual)
Estic totalment d´acord amb les teves reflexions Oriol!!! Aquest ”fruit” que desprèn mala olor,enganxós i que l´arrossegues per on vas, fins a poder desfer-te d’ell de l´incivisme ,no agrada a ningú!!!!

C

CRIS

4 de febrer 2011.08:24h

Respondre

A la porta de casa també en trobo. Es cert que als matins hi sol haver més. Però amb poca estona la gent ja la va repartint amb les soles de les sabates. jijijjj

J

Josep M. Torras Payerol

Igualada

4 de febrer 2011.08:22h

Respondre

Oriol,
Molt bones reflexions, jo ja fa temps que vaig fer un post sobre el tema, per una interpel·lació d’en Pere Calbó A L’Ajuntament.
Aquestes són les meves... Llegir més idees:

http://aqualata.wordpress.com/2009/05/17/pel-sr-calbo-i-els-seus-tocs-d%E2%80%99atencio-a-l%E2%80%99ajuntament/

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.