Què passa a Xile un any després del terratrèmol?

El que ha estat reconegut com el quart sisme més car de la història moderna, també va deixar pèrdues econòmiques incalculables en infraestructures i indústries. De fet, els danys materials s’estimen en 30.000 milions de dòlars, que han suposat el 18% del Producte Interior Brut (PIB).

Si bé s’han destinat temps i recursos humans i materials per a solucionar els problemes sorgits a partir del terratrèmol i el tsunami, l’eficàcia i l’eficiència en la gestió de les mesures podria ser qüestionada. No hi ha dubte en que s’han dut a terme avanços, però el que es perfila com el tema de més profunditat és que no s’han aconseguit solucions definitives en la reconstrucció dels habitatges.

La feina de recuperació de les infraestructures i les cases està sent molt complicada, ja que el sisme va afectar 50 ciutats i 900 poblats i comunitats costeres. En un any, el govern ha entregat 135.000 subsidis per construir o reparar habitatges però, amb tot, els damnificats informen de la lentitud del procés de restauració.

De fet, un any després del desastre, hi ha hospitals que encara funcionen amb tendals, i el 70% de les 3.700 escoles destruïdes es troben en procés de reparació.

La situació del país és positiva malgrat la catàstrofe

A nivell global, Marco Maureira, psicòleg xilè que viu a Barcelona des de fa vuit mesos, assegura que la situació de Xile durant l’últim any ‘ha estat positiva’, amb un ritme de creixement econòmic al voltant del 4 o el 5%, i una taxa baixa d’atur, del 6%, la qual cosa contrasta, per exemple, amb ‘el fort efecte de la crisi que segueix existint als països europeus’. Tot i així, l’anàlisi específic de les zones afectades és menys optimista i més mesurat. S’han creat llocs de treball, però molts d’ells lligats directament a feines post-terratrèmol, fet que significa que són labors poc estables al llarg del temps.

Així mateix, com que les zones més afectades van ser ciutats de costa que vivien, en gran part, del turisme, han vist reduït el flux de turistes en comparació als anys anteriors. En aquest sentit, la reactivació econòmica del sector s’ha vist molt ressentida per diversos motius – tant per falta d’infraestructures com per factors psicològics –. A part, el terratrèmol de 6,8 graus a l’escala de Richter i les posteriors rèpliques que han remogut la zona central de Xile fa unes setmanes va acabar d’assegurar el retorn a casa dels pocs que estiuejaven per les costes afectades.