Pena de mort al segle XXI… potser que ho matem ja, no?

Per sort, a dia d’avui ja són pocs els països que encara mantenen aquesta macabra manera de fer justícia. Hem citat l’Iran, el Iemen, l’Aràbia Saudita i el Sudan (llocs on s’executen reus que quan van cometre els crims dels quals se’ls acusa encara no havien arribat a la majoria d’edat). Però el problema és que a la llista també n'hi podem incloure altres, com els Estats Units i la Xina. També a Europa conservem encara aquesta xacra. Bielorrússia és el darrer país europeu que manté aquesta trista realitat. Abolir la pena de mort és condició necessària si vol entrar a la Unió Europea, però també ja ho hauria de ser per formar part d’aquest planeta. Fins a 139 països d’arreu del món ja han abolit aquest càstig, i des d’Amnistia Internacional es considera que la perspectiva d’un món sense pena de mort cada vegada és més propera.

Amb tot, continua el degoteig de canalla que mai sabrà què és ser adult. Des de 1991 a l’Iran s’han executat una quarantena de joves; més de 140 esperen el seu torn al corredor de la mort. El 2008 dos menors van perdre la vida a l’Aràbia Saudita, i com a mínim vuit més a terres iranianes. Potser cada vegada són menys països i menys morts; sí. Però mentre n’hi hagi un de sol, seguirà sent massa.

I qui parla d'infants, parla també d'adults. Mai és tard per jugar la carta de la reinserció. No pot quedar per no provar-ho. Si no s'intenta, és derrota segura: derrota del reu, sí; però derrota també de la societat que l'ha transformat en el que és. Fa només uns dies, a tall d'exemple, el fabricant del licor més famós de la Xina (el ‘licor Moutai’, que s'exporta arreu del món) va ser condemnat a mort per corrupció. Ell i el seu germà haurien acceptat més d'un centenar de suborns per un valor total de més d'1,3 milions d'euros quan dirigia la companyia, entre els anys 2000 i 2007. Però... quants en coneixem, que han fet el mateix, més a prop de casa nostra i amb quantitats superiors?! A quants s'hauria d'aplicar la mateixa sentència, si la llei fos igual per a tothom? De fet, aquest xinès encara ha estat ‘de sort’ ja que la pena de mort ha estat suspesa durant dos anys, i serà commutada per la de cadena perpètua en aquest temps si mostra bona conducta. Es va salvar davant els tribunals pel fet de cooperar en la investigació i perquè va retornar els guanys il•legals. Sabent què s'hi jugava, tampoc és d'estranyar...

Tant de bo que el Quart Congrés Mundial contra la pena de mort de la setmana vinent fos l'últim. Seria un bon senyal.

Oriol Solà i Prat