Perdoni, la parada d’autobús? Allà on vulguis

Grand Cayman és un món molt diferent, on tot es mou a ritme pausat. Abans d’arribar, recordo que un punt de la meva entrevista era: ‘ets una persona pacient? Has de tenir en compte que no pots actuar amb el ritme d’una ciutat’. La veritat és que tenen raó. El món dels hotels, en el que jo em moc, està igual de desenvolupat que en altres zones pioneres del món, però en les tasques realitzades pels locals, el tema varia una mica.

La illa té moltes curiositats que impacten al principi, com per exemple, les línies d’autobús no tenen parades. Només tenen punt d’inici, però no de final, per tant en qualsevol moment pots parar un autobús i quan vols baixar, demanes parada i paren allà on et va millor. L’inconvenient d’això és que no tenen horaris, i que mai saps a quina hora en passarà un.

Més coses? El diumenge és el dia del Senyor, per tant, els dissabtes absolutament tot està tancat a les 12 de la nit, perquè per respecte, en tot el diumenge no es pot posar música. I en cas que un dilluns sigui un dia festiu, els locals no obren fins les 12 de la nit de diumenge, que ja ho consideren dilluns. Aquest és un dels costums que afecta més al tema laboral, ja que habitualment els caimanesos no volen treballar els diumenges, i fa que moltes vegades, tot i que ja comptes amb ells, el mateix matí truquen que no venen a treballar, i el dia es converteix en un repte!

Pel que fa a la població i a la gent en general, només en el meu hotel hi treballem més de 70 nacionalitats diferents. És dels meus punts preferits: moltes cultures i coses diferents a aprendre, costums que em sorprenen i alguns meus que també els sorprenen a ells... Un conjunt de detalls que fan que sempre descobreixis alguna cosa nova.

Per altra banda, gràcies al fet de formar part d’un equip de bàsquet local, puc gaudir d’un ambient completament diferent, un grup de noies pràcticament totes locals, molt joves però totes mares, podeu imaginar el dia del partit? És tot un xou! Però no ho canviaria per res. És molt interessant escoltar-les i apreciar com de diferent hem crescut i la vida oposada que hem portat, sense deixar enrere el que m’ensenyen i m’expliquen d’aquesta preciosa illa.

I ja que sembla que ho hagi passat per alt, els paisatges, platges, postes de sol, iguanes que conviuen amb els humans, la noia del banc que mentre t’esperes, es pinta els llavis i després ja està a punt per atendre’t, etc. Tot i cada un dels detalls és meravellós i té un encant especial al combinar-ho amb el daurat del sol.

Tot i veure’l pondre’s cada dia, continua sorprenent-me la meravella dels seus paisatges, la virginitat de totes les zones, el bon humor de la gent al veure sempre un sol radiant només despertar-se... mil i un encants que han fet que el meu procés d’adaptació hagi estat pràcticament imperceptible!

Gemma Graells