Pere Aragonès, inaugura a Masquefa una llamborda Stolpersteine en honor a Miquel Rovira Isart

El passat diumenge 8 d’octubre el president de la Generalitat, Pere Aragonès,  va encapçalar l’acte d’inauguració d’una llamborda Stolpersteine en honor i en record del masquefí Miquel Rovira Isart, qui morí assassinat l’1 de desembre de 1941 al camp de concentració de Gusen, víctima de l’horror del nazisme. 

La iniciativa, impulsada conjuntament per l’Ajuntament de Masquefa i Memorial Democràtic de Catalunya, pretén fomentar la memòria de les víctimes del nazisme arreu del món com a eina pedagògica per a les noves generacions i homenatjar i divulgar la figura i el llegat de persones -i veïns- com Miquel Rovira Isart que van donar la seva vida per la llibertat.

L’acte d’inauguració va comptar, també, amb la intervenció de l’alcalde de Masquefa, Roger Vàzquez Claravalls, i d'una representació de la família de Miquel Rovira Isart.

La placa urbana que s’ha instal·lat a la via pública de Masquefa, davant l’última residència on Miquel Rovira Isart va viure en llibertat, és una llamborda Stolpersteine; una peça daurada que porta gravat el nom complet de Miquel Rovira Isart, el seu any de naixement i de deportació, el camp de concentració on va ser enviat i la seva situació final (en aquest cas, assassinat l’1 de desembre de 1941 a Gusen, camp de concentració de Mauthausen). 

Les peces Stolpersteine estan dissenyades per l’artista alemany Gunter Demnig i volen fer present a la via pública el record de les persones que van perdre la vida. Es tracta del projecte més gran descentralitzat de memòria. Les llambordes disperses per tot Europa i més enllà permeten adonar-nos de la magnitud de la tragèdia del nazisme. En comptes de números, però, ens parlen en primera persona, amb noms i cognoms.

Miquel Rovira Isart

Miquel Rovira Isart va néixer a Masquefa l’11 de setembre de l’any 1900. Va ser fill de Jaume Rovira Canals, pagès de professió, i Encarnació Isart Bonastre. Com és comú a la vila, en la documentació oficial de l’època s’identifica al pare d’en Miquel com a labrador. 

Rovira va ser cridat a files i des de llavors va tombar pels camps de concentració francesos, per les companyies de treball i, definitivament, a causa de l'ocupació del territori francès per part dels alemanys, va sentenciar injustament el seu destí i el de milers d'excombatents republicans. Primerament, va anar a Stalag (camp de presoners) V-D de Strasbourg amb el número de presoner 2896, d'on va ser deportat a Mauthausen (Àustria), el dia 13 de desembre de 1940, amb el número 5230, juntament amb 846 republicans espanyols com ell.

D'allà va passar definitivament al Kommando de Gusen (petit camp de concentració que depenia del principal de Mauthausen) el dia 24 de gener de 1941 amb el número 9647,1 on va poder resistir gairebé un any de martiri en condicions infrahumanes.

En Miquel Rovira Isart va morir a Gusen el dia 1 de desembre de 1941, tal com ens indica el seu certificat de defunció. Ningú no ha pagat mai per la seva mort, el "war Crimes Branch" (Sucursal de Crims de Guerra) no va jutjar mai els delictes comesos pels nazis anteriors a l'1 de gener de 1942, per la simple raó que els Estats Units d'Amèrica encara no havien entrat en guerra.

La família d’en Miquel va trigar a assabentar-se de la seva mort. Al cens de població de l’any 1946, en Miquel encara apareix com a Ausente, i s’indica França com el seu parador. En els següents censos ja no hi apareix. La seva defunció, però, mai va quedar registrada a l’Ajuntament de Masquefa.