El perill d'anar a treballar

Anar a treballar és un risc permanent i inesquivable, si ens fixem amb la diversitat d'afectacions i trastorns dels quals podem patir les conseqüències pel simple fet de complir la nostra jornada. Rebem per totes bandes. Potser ha passat tota la vida, sense que se n'hagués fet tan ressò, però ara els hem posat nom. Així, per exemple, resulta que si físicament notem una mena de dolor al coll o a les cervicals i ens adonem (o no) que tendim a consultar sovint el correu electrònic, d'una manera pràcticament autòmat, podem parlar amb tota probabilitat de tecnoestrès. Si no es desenvolupa prou activitat física, és difícil que tinguem el sistema muscular i esquelètic preparat per afrontar amb garanties l'activitat diària.

D'altra banda, la realitat ens diu que darrerament s'ha produït un descens de l'absentisme laboral. Una de les reaccions davant la por a perdre la feina és incrementar la presència a l'oficina o el lloc de treball. D'això se'n diu presentisme. Tindria sentit en aquelles persones en què abans no complien els seus horaris i que, amb la nova situació actual, no gosen regatejar ni un sol minut als que dicta el contracte; però en canvi no té cap mena de sentit en tots aquells altres casos en què ja es completava l'horari pactat, ja que l'increment de les hores pul•lulant per l'empresa no se sol traduir en un augment de la productivitat.

En una línia similar hi hauria aquelles persones per a qui, pels motius que siguin, la feina s'acaba convertint en una mena de refugi. S'agafen fermament a l'àmbit laboral com a punt d'evasió, quan és justament la no fugida cap a altres activitats d'oci la que els dirigeix cap a la depressió. Una patologia que pot incapacitar el treballador de deixar la feina ni un sol dia, encara que tingui vacances.

I encara podem afegir, a tall d'exemple, alguna altra nova patologia laboral més genèrica, com la que ens parla de les reaccions o repulsa a les ones electromagnètiques de les xarxes Wi-Fi; cada vegada proliferen més les persones que les pateixen. En realitat presenten una mena de trastorns que poden anar des d'ansietat, insomni, migranyes o maldecaps, passant també per tos, coïssor d'ulls o vòmits, i fins a èczemes a la pell i irritabilitat. Es calcula que a dia d'avui afecta a una de cada mil persones, tot i que tampoc és d'estranyar que aquesta xifra vagi incrementant a poc a poc però sense pausa. Segur que són/som molts els qui treballem exposats a un entorn farcit d'ones electromagnètiques per totes bandes (les xarxes Wi-Fi, però també els ordinadors, antenes, repetidors i altres aparells per l'estil cada dia tenen més presència).

Vaja, que amb tots els matisos que s'hi vulguin posar i amb una relativa precaució per evitar que aquestes línies puguin provocar reaccions precipitades, una primera conclusió és força clara: la feina ens fa malbé la salut. Per a la resta de conclusions i les determinacions corresponents, que cada u prengui les que consideri convenients: que després no se'ns pugui acusar d'instigadors...

Oriol Solà i Prat