Els Peus i el calçat

El nadó més val que vagi descalç tan com sigui possible. Si fa fred, amb peücs o uns mitjons n’hi haurà ben bé prou.

Quan l’infant comenci a caminar aleshores caldrà escollir un calçat que l’ajudi, es a dir, aquell que li permeti moure els peus amb llibertat per tal que, d’aquesta manera, se’ls hi puguin anar enfortint.

La sola de les sabates hauria de ser flexible i si és possible també de goma que és un bon amortiguador.

Cal que les sabates deixin el turmell de l’infant absolutament lliure i sense cap mena d’impediment per a la seva mobilitat. Les botes rígides només obstaculitzen el lliure moviment de les articulacions dels peus i per tant retardaran l’enfortiment de la musculatura, encara que sovint l’ús d’aquestes botetes es justifica amb l’argument o excusa que subjecten millor el peu.

També és molt aconsellable en aquest període d’infantesa, sabates sense taló.

Més endavant, a partir que el nen o nena finalitza la seva etapa d’aprenentatge de la marxa (entre els dos i tres anys), el contrafort posterior podrà ser més reforçat i tot plegat, progressivament, més pròxim al calçat d’adolescent, és a dir, que sigui flexible i amb contrafort dur.

Tant en la infància com d’adolescent, es bo que poguessin caminar estones descalços sobre terrenys irregulars i relativament tous, com ara la sorra de la platja o l’herba. En canvi, sobre superfícies dures, més val utilitzar sabatilles esportives i si és terreny muntanyós i abrupte es aconsellable la bota tipus xiruca. Amb una sola ben gruixuda però alhora flexible (amortiguadora).

D’altre banda cal tenir en compte que els ossos dels peus no acaben el seu procés de solidificació fins prop dels divuit anys. Per tant, és important de tenir cura a utilitzar un bon calçat a la infantesa i a l’adolescència, ja que de no fer-ho, pot comprometre el bon funcionament dels peus per a tota la vida.

Alícia Balsells i Valls podòloga