El planeta dels contrastos i els desequilibris

En un món tan globalitzat per a segons què, sembla estrany que costi tant poder posar cada dia un plat a taula a tots els qui hi habiten. Hom acaba amb la sensació que en realitat no convé, tot i que es podria fer perfectament (prou que es fan arribar telèfons mòbils a indrets on no tenen ni aigua potable!). I aquí és quan apareixen algunes de les causes que explicarien la paradoxa que vivim. Determinades organitzacions no governamentals denuncien els terribles efectes de l'especulació sobre els productes alimentaris i l'increment de preus amb el qual es tradueix, que s'afegeixen als desastres naturals com les inundacions i les sequeres. L'especulació costa moltes vides; llàstima que als qui ho haurien de percebre, aquesta gravetat els genera la més absoluta indiferència. Xoca constatar que hi ha més aliments dels què es necessiten, però el problema és que no estan prou accessibles.

Els darrers anys el problema de la fam ha agafat una nova dimensió, ha canviat el dibuix sobre el mapa. Pensar en la fam mundial ja no ens fa anar mentalment cap al continent africà, perquè la fam és ja entre nosaltres. Un de cada sis habitants dels estats membres de la Unió Europea viu ara sota el llindar de la pobresa. La Creu Roja no ha tingut més remei que reactivar el programa de distribució d'aliments a l'estat espanyol, un programa que beneficia fins a set-centes mil persones. I avui i demà se celebra el 'Gran recapte' que impulsa la Fundació Banc dels Aliments; l'objectiu és aconseguir vuit-centes tones de menjar entre la societat catalana per poder destinar-les als més necessitats. També als Estats Units el Govern va dedicar uns seixanta-vuit mil milions de dòlars per alimentar més de quaranta milions de persones l'any passat. Algunes dades fan angoixar. Tres milions de nens i nenes menors de cinc anys moren cada any per desnutrició, i uns altres cent setanta-vuit milions pateixen retards en el creixement (tot plegat, xifres que recull l'Informe Mundial sobre Desastres 2011 de la Creu Roja).

I a l'altre extrem, la malnutrició. La producció autòctona de matèries primeres en l'àmbit alimentari per a consum intern decau davant l'increment de les importacions d'aliments processats. I això es tradueix en un augment de l'obesitat. Dels mil cinc-cents milions de persones que pateixen sobreprès arreu del món, una part es localitza fins i tot en països emergents del sud de l'Àsia i del nord de l'Àfrica, on ja arriba a causar més morts que la mateixa fam (aquest excés de nutrició es cobra allí uns 2,4 milions de vides cada any). Hi tornem, perquè costa assimilar-ho: actualment són més de les que hi moren de fam.

També al nostre entorn la pobresa deixa una forta petja. El 21,8% dels residents a l'estat espanyol viu en una situació de pobresa (segons l'Enquesta de Condicions de Vida de 2011 de l'Institut Nacional d'Estadística). L'atur i els problemes econòmics que afecten algunes famílies trastoquen la dieta dels més petits, que es desequilibra. Un de cada quatre infants de l'estat menors de 16 anys està mal nodrit.

Si en una mateixa granja hi ha vaques grasses i vaques magres compartint espai és que les menjadores no funcionen prou bé. I si se suposa que al granger li preocupa mínimament, o arreglarà les menjadores ràpidament o intercanviarà les vaques de lloc abans no es morin unes i altres. Què fem?