Ple a la Plaça de l'Ajuntament per reclamar la llibertat dels Jordis, un any després

Ni Igualada ni l'Anoia han oblidat els Jordis. Un any després de la primera de les concentracions, després de l'estupor per l'ordre d'empresonament de la jutgessa Carmen Lamela, la Plaça de l'Ajuntament tornava a ser plena de gent, aquest dimarts a la tarda, en un emotiu acte de record a Sànchez i Cuixart, els primers dels presos polítics catalans derivats del conflicte per l'1-O. Davant l'Ajuntament, actuava primer el grup musical SetDVeu i també tenien lloc parlaments de representants de les diferents associacions.

Josep Minguet, representant de l'ANC a Vilanova, expressava "sou (jordis) l'exemple viu de la lluita pacífica del poble" en el seu discurs. També intervenia la Síndica Municipal, Rosa Sànchez. El text que llegia recordava aquest any de reclusió: "Tres-cents seixanta-cinc dies de trampa. Tres-cents seixanta-cinc dies tancats a la garjola. Tres-cents seixanta-cinc dies humiliats. Tres-cents seixanta-cinc dies d'abús de poder. Tres-cents seixanta-cinc dies de fred, calor, por i disciplina imposada per un sistema judicial injust, que insulta les persones que defensen la llibertat. Tres-cents seixanta-cinc dies que no tenim la República catalana. Tres-cents seixanta-cinc dies de catalans a punt de mobilitzar-se. Tres-cents seixanta-cinc dies d'aguantar el ¡a por ellos!. Tres-cents seixanta-cinc dies que en Roger Espanyol no hi veu d'un ull. Tres-cents seixanta-cinc dies de solitud a la cel·la de la presó. Tres-cents seixanta-cinc dies pensant en la llibertat. Tres-cents seixanta-cinc dies covant la revolució. Tres-cents seixanta-cinc dies d'abandonament de la unilateralitat. Tres-cents seixanta-cinc dies que podríem haver dedicat a la construcció de la República catalana. Tres-cents seixanta-cinc dies amb l'objectiu desenfocat. Tres-cents seixanta-cinc dies de paraules rebotades al vidre. Tres-cents seixanta-cinc dies parlant de judicis, quan hauríem de parlar d'independència. Tres-cents seixanta-cinc dies amb la llibertat personal i nacional als tribunals espanyols. Tres-cents seixanta-cinc dies d'acords i desacords per trobar la clau que obre la porta a l'exercici dels drets. Tres-cents seixanta-cinc dies d'inalterable dignitat. Tres-cents seixanta-cinc dies pensant-vos. Aquests tres-cents seixanta-cinc dies ens interpel·len i ens exigeixen compromís. No podem perdre més temps. Ens hem de mantenir ferms i decidits per fer realitat el mandat de l'1 d'octubre, per avançar obstinadament cap a la independència, que ens portarà a la República catalana. I només quan l'hàgim assolida, tindrem les claus de les presons, alliberarem els presos, podran tornar els exiliats i tota la gent represaliada veurà com s'aixequen les causes que tenen obertes. #FemLaRepúblicaCatalana".

Després, els concentrats es desplaçaven cap a la Rambla i posteriorment cap al carrer Sant Magí, on des de fa un any, cada vespre s'entona el Cant dels Ocells, en record als presos polítics.