La pluja no va aigualir el 3er rrrrec festival

La pluja no va ser l'únic problema i les proves de so retardaren en una hora i mitja el primer concert previst, el dels Icebend. Nadie pensó en volver, el seu disc més recent, fou el nucli central de la seva actuació, deixant clara la seva evolució des d'un so abans més acústic fins a l'actual, més contundent. Parlàvem amb un d'ells després del concert i ens explicava que estaven contents, recordant, sobretot, els problemes i el mal regust de boca que els havia deixat l'anterior concert igualadí de la banda.

Tuya demostraren que el format electrònic del projecte inicial era una aposta més que convincent. Van agradar molt a un públic cada vegada més nombrós que va gaudir del bon gust dels madrilenys amb les melodies.

Cal Carner s'emplenava de gent quan pujaren Mujeres dalt de l'escenari. Va ser un dels millors directes de la nit, amb la sala gairebé plena i un públic entregat a la banda de Barcelona. Guitarres i una força encomanadissa van fer remenar el cul al personal, engrescat tant com els de l'escenari i disposats a encaixar una bona dosi de rock n' roll.

Després de la moguda femenina arribava el moment més esperat per molts dels qui van assistir a aquest rrrrec festival. Però abans no aparegués Albert Pla abillat amb el seu vestuari minimalista, un representant de laBastida agafà el micròfon per dirigir unes paraules als assistents, agrair-los la seva presència, el suport al projecte que planteja laBastida i per homenatjar Manel Caro, ànima del festival i l'associació. Va ser emocionant veure les imatges on ell apareixia, testimoni de la seva implicació incansable amb el Rec, el festival i laBastida.

Uns minuts després arribà el torn d'Albert Pla i Diego Cortés, un dels moments més esperats de la nit, però els primers deu minuts del directe van fer-ho passar malament tant els qui eren dalt de l'escenari com als qui finalment podien començar a gaudir-los. Increïbles acoblades de so apuntaven alguna aturada enmig dels primers temes. Finalment, la cosa arribà a bon port. Sense aturar una sola cançó i amb el problema resolt, al cantautor de Sabadell no li va costar res posar-se el públic a la butxaca. Clàssics del repertori de Pla en un format molt potent, tot i que només eren dos. Cortés és una bèstia que acaba esdevenint un complement perfecte a les cançons de Pla i la seva manera d'interpretar-les. Era un espectacle mirar la gent entregadíssima de les primeres files, fans a qui el seu ídol va saber donar-los tot el que demanaven.

Els penúltims de la nit venien d'Andorra. Hysteriofunk van presentar Deco, després de tres anys absents. Un projecte a mig camí del què havien estat els seus treballs anteriors i una aposta més introspectiva, potser no per aquelles hores de la nit; tot i que es van anar enlairant de mica en mica i el públic s'hi va acabar entregant.

Finalment van arribar els crits i les guitarres de L'Hereu escampa davant l'incombustible públic que quedava. Va valer la pena esperar i es va notar les ganes que tenien de dir el que van dir. A cop de guitarra i baqueta, aquest parell de jovenets van deixar el públic amb els ulls ben oberts (i les orelles un pèl perjudicades).

Hauria estat un final rodó la sessió de Dj Agharta, però l'horari intempestiu en què acabaren els concerts van fer impossible allargar la darrera actuació de la nit.