Poble Actiu demana que s'apliqui la seva moció sobre la llei 24/2015 i la sobirania energètica

En el darrer ple d'Igualada, Poble Actiu presentava una moció per "exigir la condonació, per part d'Endesa i les empreses subministradores, del deute acumulat per les famílies i persones protegides per la Llei 24/2015, també coneguda com la Llei de l'Habitatge des de l'any 2015". Segons explicava la moció, "Endesa i altres companyies elèctriques han enviat cartes a alguns ajuntaments catalans on amenacen amb la intenció d'incomplir amb la Llei 24/2015 si les administracions públiques no paguen el 50% del cost d'aquest deute abans de l'1 d'octubre". La moció es va aprovar sense el vot afirmatiu del govern degut "a la part del redactat de recuperació de la sobirania energètica". L'esquerra independentista exigeix que es faci efectiva.

La moció demana acabar amb "l'amenaça dels talls elèctrics a les persones i famílies vulnerables perquè no es pot privar a ningú d'un dret bàsic" i asseguren que "farem el que calgui per obligar a les empreses que es lucren amb serveis elementals com la llum, l'aigua o el gas a complir la llei que protegeix els drets energètics de les persones en situació de vulnerabilitat".

La regidora Neus Carles apuntava que "la Llei 24/2015 va ser fruit d'una iniciativa legislativa popular (ILP) impulsada per un grup promotor format per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i l'Observatori DESC". En aquest sentit, "gràcies a aquesta llei, que va ser aprovada per unanimitat el 23 de juny de 2015, s'han impedit més de 63.000 talls elèctrics a llars de famílies amb informes de vulnerabilitat, actuant fermament per intentar erradicar la pobresa energètica".

La moció tracta d'"instar a totes les administracions competents a utilitzar les vies sancionadores de manera contundent, en cas que les subministradores elèctriques realitzin talls a llars o famílies" i "recuperar el control de l'energia per tal de fomentar la sobirania energètica amb criteris ecològics, socials, econòmics i culturals", cosa que Neus Carles afegia que "és un horitzó necessari per prioritzar la vida de les persones davant dels interessos econòmics privats".