La policia va recrear els moviments de la víctima i del presumpte violador gràcies a les imatges de 155 càmeres

Les agents de la UCAS es van fixar en l’onzè jove del vídeo gravat per l’igualadí Ramon Vallès perquè coincidia amb el perfil d’un home que apareixia en les imatges registrades per diverses càmares del polígon de les Comes. Unes imatges que mostren, en diversos punts, com l’home es va aproximant a la víctima. Segons el sumari, la primera càmara els va gravar amb 47 segons de diferència. A partir d’aquí, les altres càmares registren com la distància es va reduint. Les darreres imatges mostren com l’agressor es tan sols a dos segons de distància de la jove, en un carreró al costat d’un descampat del carrer Països Baixos, al costat de l’Avinguda Europa, on es va cometre la violació i intent d’assassinat en una hora que l’informe situa entre un quart i tres quarts de set de la matinada. El moment de l’atac no va quedar gravat per cap sistema de videovigilància.

El mateix informe revela, com ja havia transcentit públicament, la “brutalitat” de l’agressió, i l’abandonament de la víctima en un lloc “fred i inhòspit”. L’informe també remarca que si un transportista no hagués trobat el cos de la noia, nu, amb greus feides, amb símptomes de congelació i sense la ràpida intervenció dels serveus d’emergències mèdiques, la noia, amb tota probabilitat, hauria mort.

L’informe, com assenyalàvem, situa l’atac entre un i tres quarts de set de la matinada. Són uns minuts, vint aproximadament, que cap càmera de seguretat va registrar. Transcorregut aquest temps, una càmara torna a gravar com el jove, després de cometre la violació, es dirigeix sol en direcció sud. Sis càmares més van gravar el jove en el seu recorregut fins al seu domicili al centre d’Igualada, concretament al número 13 del carrer Sant sebastià. En les diverses gravacions es veu com l’individu porta una peça de roba al braç, que podria ser de la víctima. A les darreres imatges, l’home ja no porta la cara coberta amb la caputxa.

Les imatges registrades pels sistems de videivigilància van delatar l’agressor. També ho van fer les dades dels repetidors de telefonia, que ubicaven el telèfon mòbil del detingut i el de la víctima en el lloc i moment de la violació. Gràcies a les imatges i a la informació de les antenes de telefonia on el detingut s’anava connectant al llarg del trajecte, la policia va poder recrear el recorregut de l’home. L’informe també revela que Brian Raimundo Céspedes tenia al seu mòbil una captura de pantalla d’una cerca a Google Maps del recorregut que volia seguir des de l’Avinguda Europa  –lloc de la violació – fins al seu domicili.

Un domicili on, 171 dies després de la violació, el 21 d’abril, Brian Raimundo Céspedes era detingut pels agents de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) dels Mossos d’Esquadra.

Prèviament, la UCAS havia iniciat un seguiment al principal sospitós, de 21 anys. Van fer-li fotografies per comparar-les amb les captades per les càmeres de videovigilància del polígon igualadí. Van interrogar el seu entorn familiar i van investigar, també, el seu historial delictiu. Una exparella va declarar que havia patit mals tractes. La mare va confessar que es va veure obligada de fer-lo fora de casa, a Gualba, motiu pel qual el jove es va traslladar a Igualada. Els motius? El seu fill havia agredit sexualment la seva germana, de set anys. Brian Raimundo va ser condemnat a un any d’internament en un centre de justícia juvenil, pena que va ser suspesa durant 2 anys amb l’obligació de complir llibertat vigilada, un tractament psiquiàtric i un tractament de desintoxicació, a més de l’ordre d’allunyament de la víctima.

Tal com va succeir amb les imatge, registrades per les càmares de videovigilància i pel telèfon mòbil d’un igualadí, així com el seguiment dels terminals de la víctima i dels sospitosos, la tecnologia també va ser clau en l’escrorcoll que es va fer el 21 d’abril al docimili del sospitós, al carrer sant sebastià número 13 d’Igualada.

Després de vint-i-una setmanes d’investigació, de neguits, de preguntes sense reposta de la ciutadania, la policia -amb el ple convenciment que aquell home, el número 11, era l’autor de la violació – ara, amb els indicis recollits i les evidències sorgides de la investigació, van sol·licitar a l’autoritat judicial l’entrada al docimili del sospitós on, després de vuit hores d’escorcoll, van trobar més proves que el puguin relacionar directament amb els fets. També van entrar i escorcollar el domicili de l’exparella del principal sospitós.

En l’escorcoll hi van participar agents de la Unitat Central d’Agressions Sexuals, agents de la Divisió de la Policia Científica, juntament amb agents de la Brigada Mòbil.

Els investigadors van localitzar les peces de roba i la motxilla que duia el noi aquella nit i que van captar les càmares. No van trobar la roba que l’home s’havia endut de la noia (una jaqueta, el vestit i les calces), deixant-la nua aquella freda nit de la castanyada i fbrutalment ferida. Si que van trobar, tanmateix, restes d’ADN de la víctima ern una peça de roba del sospitós, gràcies a tècniques avançades com llums forenses, micro-nebulitzadors, càmares d’infrarojos, càmares de 360 º, etc.

L’infome detalla les tasques fetes per les diferents unitats. Així, el Grup d’Anàlisi de la Imatge van participar en la recreació dinàmica del moment dels fets, basada en les imatges dels sistemes de videovigilància de la zona facilitada als investigadors i en la informació sobre les dades de repetidors de telefonia facilitada pels analistes operatius.

Per la seva banda, la Unitat Central d’Inspeccions Oculars va realitzar les dues inspeccions oculars tècnic-policials en els dos domicilis escorcollats, un dels quals era el presumpte autor. Concretament, el domicili del presumpte autor es va inspeccionar durant més de 8 hores en estrictes condicions d’asèpsia per evitar contaminacions biològiques. Es van recollir diversos indicis i mostres que es van identificar i recuperar tècniques de visualització mitjançant diferents tipus de reactius químics i fent ús també de càmeres especials que operen en diferents espectres de llum, cosa que permet visualitzar els diferents tipus de fluids humans que no es poden apreciar a simple vista.

La Unitat Central de Genètica Forense i el laboratori de genètica de la DPC van participar en la recuperació de mostres en peces de roba de l’autor i en el seu estudi i posterior extracció de l’ADN van trobar-hi restes coincidents amb l’ ADN de la víctima.

Finalment, la Unitat Central d’Informàtica Forense va participar en l’extracció íntegra de la informació dels telèfons del presumpte autor i altres unitats de memòria.

L’informe remarca, en aquests sentit, que “les noves tecnologies aplicades en aquesta investigació han estat crucials per identificar l’autor”.

Un element clau perquè el jutge decretés el seu ingrés a presó, a Can Brians, a espera de judici pels delictes d’agressió sexual i assassinat en grau de temptativa.