Por als trons i als petards

La por als sorolls és la fòbia més freqüent en els gossos. Apareix durant els primers anys de vida i empitjora progressivament.

Les reaccions dels gossos als sorolls provocats pels petards són diverses i poden anar des d’una lleugera intranquil·litat a una autèntica reacció de pànic, que inclou tremolors, panteig , salivació, gemecs intensos, micció i defecació, vocalitzacions, destrucció, intents d’escapar, etc.

Aquests problemes es poden presentar lentament al llarg dels anys o de manera sobtada com a resultat d’un fet traumàtic (per exemple un petard que explota a prop del gos).

L’exposició repetida al estímul que les causa fa que les fòbies es tornin mes severes i l’animal incrementa la sensibilitat davant de sorolls inesperats. Normalment els gossos ja reaccionen amb por a senyals que anticipen la arribada dels petards (l’olor de fogueres, el xiular de coets, si els propietaris comencen a veure un partit de futbol a la televisió...) o del trons (l’olor de pluja). En casos mes greus es generalitza la reacció fòbica als sorolls quotidians.

Què podem fer davant un atac de pànic?

Ignorar el comportament de pànic

No intenteu calmar el vostre gos, no l’acaroneu, encara que en aquell moment això pugi tranquil·litzar-lo, l’efecte a llarg termini serà potenciar encara més la seva por.

Si passada una estona no es veu nerviós aprofitar per acaronar-lo.

No us hi enfadeu, el gos ho interpretaria com un signe de major ansietat, reafirmant-lo en que hi ha motius per tenir por.

Permetre la retirada si busquen refugi sota un llit o darrera un sofà, no hem de forçar-lo a sortir del seu lloc segur.

Es pot preparar una zona segura durant el període de petards en alguna habitació on els sorolls arribin amortiguats, a la part mes retirada de la casa i on no arribi la llum.

Si la vostra mascota ja ha presentat aquest quadre en altres ocasions:

Es pot aplicar una teràpia de dessensibilització sempre sota la supervisió d’un veterinari o un ensinistrador caní. Són tractaments complicats i la seva eficàcia és molt variable.

Una teràpia pal·liativa que no elimina la por, però si que permet controlar la seva intensitat quan apareix. S’administren ansiolítics abans d’aparèixer l’estímul si és posible. Sempre sota control veterinari.

L’us d’un anàleg de la feromona apaivagadora canina que fa que es modifiqui la percepció de l’estímul fent que sembli menys amenaçant. No produeix alteracions físiques, ni somnolència ni relaxació muscular. Ajuda a crear un lloc segur per l’animal, en el que refugiar-se i reduïr la por.

Jaume Aymerich i Barberà

VETER-CENTRE