Ppppppppppets vaginals...

No és que els orquestrem al nostre gust, ans el contrari... un pet vaginal en un moment inoportú (quan un pet és oportú???) ens pot fer passar un mal moment. Imagineu-vos aixecar-vos d’una cadira en un lloc públic i..... pppppprrrrfffffpppptttt.... la secció de vent de les vostres parts baixes tocant a l’uníson l’himne de la vergonya!

La nostra vagina és un tub que desemboca en una cavitat més ampla, l’úter. Aquest tub és obert en la seva totalitat excepte la part més exterior, la vulva. Els llavis serveixen de primera protecció i, entre d’altres, eviten l’entrada d’aire.

Durant les relacions sexuals la vulva s’obre i les parets del tub (musculatura llisa i per tant no contràctil voluntàriament) es distenen. D’aquesta manera, gràcies a l’autorització del nostre cervell, la vagina es prepara a la penetració. Quan el cervell no autoritza la relació sexual (per exemple el cas d’una violació) aquestes parets no es relaxen, com tampoc ho fa el nostre sòl pelvià, i és per això que es produeixen danys físics (per no parlar dels psicològics...) a nivell de la nostra esfera uro-genital.

Tornem a les relacions sexuals consentides.

Múltiples són les posicions a escollir, [gràcies Kamasutra :-) ] però vàries d’elles provoquen una gran entrada d’aire; són les posicions on normalment tenim el cul més alt que el nostre cap. Com que el diafragma puja, tiba les vísceres cap amunt i provoca una aspiració. Una vegada acabat l’acte sexual, i ja amb el cap per sobre del cul, aquest aire vol sortir cap a l’exterior, i sentim un llarg i sonor pet vaginal, que per molt que ho intentem, no podem parar. Pur glamour després d’un coït!

Però... i quan tot això passa fora de les relacions sexuals???

Tenim tres casos diferents:

-la dona que ha parit amb ajuda d’instruments (fórceps, espàtules...)

-la dona que ha parit sense instruments

-la dona que no ha parit

En el primer cas les espines ciàtiques han estat separades pels instruments, però no tancades posteriorment. També la vulva ha quedat entreoberta i els llavis més separats.

En el segon cas les espines ciàtiques no han estat forçades “des de l’exterior”, però la vulva i els llavis també han quedat entreoberts, és el pas del bebè a través del perineu qui provoca aquesta obertura, ja que força de dins cap fora la musculatura més superficial que envolta la vulva.

En el tercer cas és degut a la morfologia de la pròpia dona, que ja té per si mateixa les espines ciàtiques separades, sovint un sacre més abombat que fa de caixa de ressonància i/o una vagina més ampla a la part més profunda.

Si aquestes tres dones tenen una vulva molsudeta i uns llavis carnosos i generosos, normalment no hi ha entrada d’aire perquè fan de tap. Però si al contrari tenen uns llavis primets i petitons els serà més fàcil aquesta entrada. En qualsevol situació de la vida diària on el diafragma ascendeixi trobarem el mateix efecte d’aspiració que durant les relacions... i un pet vaginal posterior.

Què hem de fer??? Intentar tancar aquesta pelvis tan aviat com ens sigui possible després del part, educar la dona a la gestió d’esforços, fer treballar la musculatura superficial del perineu i estimular la musculatura vaginal perquè quedin el màxim de tancades. Però en el cas dels pets vaginals, no hi ha exercicis de Kegel que valguin, ja que no estem parlant dels mateixos músculs. Són veïns d’un mateix edifici, però cadascú viu en un pis diferent. Tot i així, com dirien els anglesos... God save the vagina!

Per Cristina Martí i Dillet, fisioterapeuta especialitzada en reeducació abdominal, obstètrica, uroginecològica i perineal. Expatriada a França durant 6 anys i revinguda al país per obrir el seu propi centre: Kine fisioteràpia i salut.