Premien un estudi sobre aguts de l'Hospital d'Igualada

Agustí Montal, antic president del FC Barcelona, va oficiar el lliurament dels Premis de Recerca Fundació Mutuam Conviure Catalunya, que s'atorguen en l’àmbit de la Gerontologia Clínica, i va guardonar un estudi fet per membres de la Unitat Geriátrica d’Aguts de l’Hospital d’Igualada. El guardó va ser per l'estudi 'De la fractura de maluc discapacitant, a la persona gran atesa dins d'un nou model assistencial que minimitzi aquesta capacitat'.  Els autors han estat Enric Duaso (investigador principal), Jaume Castellà, Cèlia Lumbreras, Enrique Escalante, Carles Escurín, Patrícia Marimón, Victor Murga, Àngels Navarro, Montserrat Sandiumenge, Anna Tarrida i Marisa Vilaseca.

El projecte es centra en l’atenció global de les persones majors de 69 anys de la Comarca de l’Anoia que han patit un procés de fractura de maluc. A forma de resum, s’ha volgut passar d’atendre la malaltia a atendre a la persona gran amb malaltia. Amb un objectiu ben clar: un canvi assistencial que busca millorar l’atenció d’aquesta població per tal d’evitar la discapacitat, minimitzar-la o retardar-la i així millorar la qualitat de vida de la persona i dels seus familiars.

La fractura de maluc és, de les fractures osteoporòtiques, la que suposa un major impacte en el pacient i un dels problemes sociosanitaris més importants dels països occidentals. La fractura de maluc, en el 90% dels casos, es dóna en majors de 50 anys amb una mitjana d’edat d’uns 80 anys. A Espanya s’estima una incidència anual de 300-500 fractures per 100.000 habitants, sent Catalunya la comunitat autònoma amb major incidència de fractura de maluc, amb unes taxes aproximades de 897 fractures per 100.000 habitants majors de 65 anys.

Canvi de paradigma 

Aquest canvi de paradigma ha permès comparar dos models assistencials totalment diferents. El model previ, anomenat convencional, té l’objectiu únic d’estabilitzar la fractura de maluc mitjançant la reducció quirúrgica; procés portat a terme a la planta d’hospitalització del Servei de Cirurgia Ortopèdica i  Traumatologia de l’Hospital d’Igualada. El segon model és aquell basat en la persona gran que ha presentat una fractura de maluc i en el que s’incorpora totes les mesures per reduir els riscos derivats de l’hospitalització i, en conseqüència, millorar l’estada hospitalària, la mortalitat intrahospitalària i l’autonomia després d’haver patit la fractura; procés aquest portat a terme a la Unitat  Geriàtrica d’Aguts coneguda com a UGA.

En aquest model, respecte al model convencional previ, es prioritzen les següents fases: l’ingrés procedent des d’urgències es fa directament a la Unitat Geriàtrica d’Aguts, es prioritza la intervenció quirúrgica precoç (abans de les 48 hores), es reeduca la sedestació i la bipedestació precoç (abans de les 24 hores postintervenció quirúrgica), s’inicia el procés de rehabilitació de la reeducació de la marxa de forma precoç (abans de les 48 hores postintervenció quirúrgica) i, finalment, és planifica l’alta hospitalària, mitjançant el procés de valoració geriàtrica integral, des de l’inici de l’ingrés, amb l’objectiu de que les persones amb fractura de maluc ja curades, puguin retornar al seu entorn amb el mínim de discapacitat possible. Amb la implementació d’aquest nou model s’esperaven millores assistencials i, per tant, de salut en les persones en les que una caiguda amb fractura de maluc els pogués motivar un ingrés hospitalari, amb l’objectiu de millorar la qualitat de l'atenció i els resultats derivats de la mateix. Els resultats preliminars d’aquest estudi mostren una clara millora amb important reducció de l’estada a l’hospital amb retorn a l’entorn propi en el 52% dels pacients atesos, havent reduït de forma molt important la mortalitat i els reingressos.