//Plugins sense CDN ?>
Aquest acte vol ser una mirada i reconeixement a la trajectòria de l’Ateneu i una presentació de la nova etapa com a punt d’inflexió pel futur. La visita del president culmina un any ple d’activitats de celebració que van començar el 25 d’agost del 2013, coincidint amb el dia exacte de la seva inauguració i acabarà el 25 d’agost d’aquest any.
L’Ateneu Igualadí és el segon ateneu català més antic després de l’Ateneu Barcelonès que té un any més. Aquesta llarga trajectòria i el fet de ser el segon ateneu català que es va fundar són motiu d’orgull per als associats i per a la ciutat d’Igualada en general, ja que suposa molts anys al servei de la cultura ciutadana a través de l’organització, impuls i suport de tota mena d’activitats culturals, socials i pedagògiques.
L’Ateneu ha estat un dels principals centres de debat intel·lectual de la ciutat i així vol continuar sent. L’objectiu de l’entitat és donar continuïtat a la tasca cultural que fins ara ha desenvolupat, alhora que es proposa recuperar i avivar l’esperit ateneista. Per això, la junta de l’Ateneu manifesta que la seva intenció és “mantenir viu l’esperit ateneista, renovar-lo i difondre’l com els seus fundadors ho van fer”. Per això, fa una crida a la participació i col·laboració dels ciutadans “siguis el que siguis, siguis qui siguis, portis el que portis, de ben segur que a l’Ateneu hi tens cabuda”.
I és que l' Ateneu és, sobretot, un espai privilegiat per participar activament en la vida ciutadana, un altaveu plural, lliure i democràtic de la societat civil, al servei de la cultura, i del país. Al centre de la ciutat, l’Ateneu és i ha sigut sempre una casa per conversar, debatre, informar-se, formar-se, estudiar, expressar opinions, explicar projectes i gaudir de les sales que el bell edifici ofereix.
Un repàs per la història de l’Ateneu
Va ser a finals del s.XIX, mentre la ciutat d'Igualada experimentava el creixement poblacional de l’època industrial, quan quatre igualadins van decidir fundar l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera. L’objectiu d’Antoni Vila, Antoni Carner, Ferran Salat i Josep Estany era crear un espai on millorar intel·lectualment i moralment la classe obrera de la ciutat.
Concretament, l’Ateneu Igualadí va ser fundat l’any 1863 amb l’objectiu primordial de fomentar la instrucció del sector obrer. El primer local social estava situat en un local del carrer Sant Magí, El mes de setembre del mateix any s’inauguraven les escoles nocturnes, sota la direcció del Pare Marià. El 1864 a causa de l’augment de socis, es va traslladar el local al carrer del Vidre on es van poder augmentar les activitats i es van crear noves seccions. Com més creixia i més popular es feia l’Ateneu, les ganes d’anul·lar-lo es feien més patents. El mes de juliol de 1873, les tropes carlines entraven a Igualada. Un dels seus primers actes van ser incendiar l’edifici de l’Ateneu que va quedar totalment destruït. Acabada aquesta guerra, després de gestions, esforços i sacrificis, els ateneistes aconsegueixen adquirir uns terrenys al carrer de Sant Pau on es construiria l’actual edifici de l’Ateneu, que va ser inaugurat a l’agost de 1878. Les escoles s’inauguraven el mes de setembre i el teatre, el novembre. Amb aquest nou edifici, l’Ateneu emprendria una gran volada.
Sempre fidels al projecte fundacional, l’entitat ha treballat molt fermament amb una evolució sòlida, tant en el camp de la cultura, com de l'oci, l’esport i l'educació. A més, ha sabut involucrar-se com un actor més en el dia a dia cultural i social de la ciutat d’Igualada. El fet d’estar situat al bell mig de la ciutat possiblement ho ha afavorit, i el fet de ser una entitat oberta també ha permès que hi hagi molta varietat de socis, entitats i associacions que han trobat el lloc idoni per desenvolupar-hi la seva activitat, una activitat que no ha parat des de fa 150 anys!
"Un asusta de llangonisses "
igda
26 de març 2014.12:55h
Molt Honorable Sr President de la Generalitat, Sr Artur Mas i Gavarro, li he de confessar, un vici meu molt gran.
Les llangonisas de Vic, hem ”perden” i si son de la Casa Sendra, lo meu ja no te... Llegir més nom.
Li demanaria, si vostè pot intercedir, amb la ”Família” Pujol, Ferrusola, per convenç-als, per que dialoguin amb el Senyor Pau Arboix, i arribin a un acord, per que torni a elaborar, las famoses llangonisas de la casa Sendra.
Li faig arribar, el cas del Senyor Pau, per si vol prendre part, i ajudi a que retornin al diàleg. ( Si mes possible, ja li demanare, personalment al Ateneu de Igualada)
Fa pocs dies, en ’*vuit al dia’, programa presentat per Josep *Cuní. Connexió en directe amb el propietari de ’Casa Sendra’, acreditada signatura d’embotits de Vic (Osona) establerta en 1849. El seu propietari, un industrial de intachable trajectòria, ha decidit tancar per no avenir-se a l’obligació d’haver d’acollir-se a la Denominació d’origen ‘embotits de Vic’; raonava que no volia estar agremiat amb productors d’embotits de dubtosa qualitat que ni tan sols eren, no ja de Vic, sinó ni tan sols de la comarca. Afirmava haver comprat embotit d’aquesta denominació a Nova York per un terç del preu al que ell ho ven i fabricat…a Xina (sic). A ell, sense acollir-se a la denominació d’origen, no li deixaven manufacturar amb el marxamo ‘embotits de Vic’ a pesar que la seva signatura, amb ”165 anys” d’antiguitat, ja manufacturava aquests productes moltíssim abans que s’introduís la D.O. Preguntat pel Sr. Cuní què feia l’ajuntament de la localitat sobre aquest tema, el propietari va respondre que res, de res: el seu alcalde, Sr. Vila D’*Abadal, està gairebé en exclusiva dedicat a la independència. Preguntat si podia dir qui o qui estaven darrere dallò, l’honrat industrial va dir que, per la seva paraula de cavaller, no volia acusar a ningú. Davant la insistència del Sr. Cuní va dir que una de les indústries que més havia insistit que ell no pogués envasar amb l’etiqueta que ho havia fet sempre era propietat de Dª Marta *Ferrusola.
Sobren comentari !!!!
Per acabar, si no ens podem , posar d´acord, amb un as-unta de ”llonganisses”, ja ham dira vostè, com ens posarem de acord, amb la ”espanya que ens roba”
Atentament
J Gallardo