Els primers ‘Erasmus’ anoiencs van marxar a Europa fa 25 anys

Un total de 33 països –els de la Unió Europea més Croacia, Islandia, Liechtenstein, Noruega, Suïssa i Turquia- participen en el programa d’intercanvis internacionals per a estudiants universitaris ‘Erasmus’ que enguany mobilitzarà uns 250.000 estudiants . El 1987 van ser 3.244 joves els que van iniciar aquesta aventura en la que, aleshores, hi podien prendre part alumnes d’11 països.

Ruth Aguilera va marxar a Lancaster University (Regne Unit) l’any 1988 per fer el tercer any d’econòmiques, va ser la segona generació que es va acollir aquest programa i el va conèixer a través dels seus professors: ‘un professor ens va dir que hi havia aquestes beques i qui tingués bones notes les podia sol·licitar’. Un exemple semblant és el de Montse Jansà que va marxar l’any 1991 a estudiar Oceanologia a Perpinyà després que alguns membres del seu departament la informessin de la possibilitat d’acollir-se al programa.

Samir Fawaz, un jove igualadí de 24 anys que actualment es troba a Gdansk (Polònia) cursant el darrer any dels seus estudis en Publicitat i Relacions Públiques, acabava de néixer quan els primers europeus iniciaven el programa. A ell, però, ningú el va haver d’informar de la possibilitat de fer un Ersasmus: ‘Tenia molt clar que volia marxar des del primer dia’.

Una porta a Europa, i al món

Si el programa ‘Erasmus’ vol ser una porta al món, sembla que els anoiencs han captat aquesta essència. Ruth Aguilera afirma que: ‘A part d’aprendre d’una altra manera –sense tants llibres de text i fent més recerca- aquest programa em va obrir els ulls al món, en aquell moment vaig decidir que continuaria els meus estudis als EEUU’. I així va ser, després de l'Erasmus, Aguilera va fer un Màster a Harvar i ara la igualadina –que actualment passa un any a Barcelona- té la seva residència i feina a la Universitat d’Illianois on n’és catedràtica.

De la mateixa Manera, Montse Jansà explica: ‘Per mi va significar marxar de cassa, ja que quan vaig acabar la Universitat, de seguida vaig anar a fer la Tesi Doctoral, aquest cop a Múrcia’. Per la seva banda, Samir Fawaz, que encara li queden uns mesos d’Erasmus està convençut que aquesta experiència li està servint per obrir la ment a sortir a buscar feina en altres llocs: ‘No sé si em vull quedar a Polònia, però veig que sóc capaç d’adaptar-me a un altre país, i si quan torni ho haig de fer, ho faré’.

Un Erasmus, un què?

‘Un què’ em deia la gent quan els deia que marxava d’Erasmus’, explica la Montse Jansà que va ser una de les úniques quatre estudiants de les 1.500 persones que omplien l’aula de Biologia a la Universitat de Barcelona. Això sí, constata que, un cop va arribar a França se’n va adonar que a la resta d’Europa la gent viatjava molt més, fins i tot dins del país, a França: ‘Allà el sistema universitari és una mica diferent i la de Perpinyà era la única universitat de França on es feia Oceanografia, així que també hi havia alumnes d’arreu'.

Una de les coses que va sorprendre a Ruth Aguilera és que Lancaster ja era, aleshores, una universitat molt internacional: ‘hi havia alumnes d’intercanvi de tota la Unió Europea i també alumnes americans, africans i asiàtics’.

Això, que sorprenia les anoienques fa 25 anys Samir Fawaz ho troba normal: ‘Només a la Universitat de Gdansk som uns 300 estudiants Erasmus, està tot molt ben organitzat, estem tots interconnectats a través d’un portal d’Internet i ens és molt fàcil conèixer-nos i relacionar-nos’.

De fet, la cara de Fawaz potser sona alguns dels lectors del diari, i és que l’igualadí va ser seleccionat per participar en el programa de TV3 ‘Blog Europa’ de Televisió de Catalunya on diferents estudiants catalans elaboren petits reportatges sobre temes concrets relacionats amb els seus països: ‘Em va molt bé perquè m’obliga a conèixer en profunditat alguns aspectes de la ciutat que d’altra manera potser em passarien més per alt’.

El suport dels pares

El suport dels pares és important alhora de decidir marxar a estudiar fora fent un Erasmus, aquí, tan Aguilera com Jansà com Fawaz coincideixen en afirmar que van comptar amb el beneplàcit dels seus pares bans de marxar: ‘Potser els va costar d’entendre que volgués marxar tan lluny, però ja portava anys mentalitzant-los’, matisa Fawaz.

Més que un any d'estudi

L’Erasmus va més enllà de fer un curs en un país estranger, per això els participants en aquests programes tornen carregats d’anècdotes, anècdotes que sovint no canvien i que són les mateixes avui que fa 25 anys. Aguilera explica que ‘Vaig beure molta cervesa, visitar molts Pubs i fins i tot vaig aprendre a jugar a esquaix’.

Per la seva banda, Jansà recorda la feinada que va tenir per demanar un ‘tallat’, sense conèixer la paraula en francès va intentar explicar al cambrer que volia un cafè amb llet amb menys llet del normal i amb tassa petita: ‘Finalment, i després d’una bona estona intentat fer-me entendre, el cambrer va dir ‘a, tu vols dir un tallat’, amb un fort accent francès’.