Els primers que hi haurien de ser, no hi són

societat

Dimecres, 28 juliol 2010. 03:00. Redacció AnoiaDiari.

D'un cop d'ull

Diuen que aquest diumenge, primer d'agost, entrarà en vigor el tractat internacional que prohibeix l'ús de les anomenades “bombes raïm”. La pràctica totalitat de les víctimes que es cobren són civils, gairebé la meitat dels quals són infants. Han estat diversos els països que s'han anat sumant a la Convenció sobre aquest tipus d'explosius dissenyats perquè siguin escampats en un territori extens; però mentre en falti un de sol ja serveix de ben poc. Malauradament, a més, les absències són nombroses i destacades

Actors principals en aquest teatre penós de la guerra ni tan sols contemplen la possibilitat de sumar-se al tractat. Països com els Estats Units, Rússia, la Xina i Israel en serien tristos exemples (des de Washington s'ha dit que tenen previst prohibir aquestes armes a partir de l'any 2018). Hi ha altres potències que han signat el text però no l'han ratificat, com el Regne Unit i Itàlia. I altres, en canvi, potser fins i tot de forma sorprenent en haver-se desmarcat d'aquestes primeres, sí que són ja a la llista: França, Alemanya o Espanya.

Des de les Nacions Unides es remarca la importància d'aquest pacte com un gran avenç en l'agenda del desarmament global. L'organització posa de manifest que l'entrada en vigor del tractat només dos anys després de ser redactat demostra el rebuig mundial a l'impacte d'aquestes terribles armes. Si bé l'ONU es declara fermament compromesa amb aquesta causa, reclamant novament el final de l'ús, l'emmagatzematge, la producció i l'intercanvi de municions d'aquestes bombes, amb aquesta bona voluntat no n'hi ha prou. Cal que tots els altres països (tots!) segueixin el mateix camí.

El problema més greu és que l'amenaça d'aquest tipus de munició va més enllà dels conflictes bèl·lics, ja que no totes les bombes de raïm esclaten en impactar al terra: i per a la població civil el risc queda allí, podent patir l'impacte fins i tot molts anys després que el conflicte hagi acabat. Aquest tipus d'armament es va començar a fer servir durant la Segona Guerra Mundial. Una quinzena de països l'han anat introduint, des d'aleshores, en les seves tàctiques militars. Sense anar molt lluny (temporalment parlant), ara fa tot just un parell d'anys Rússia i Geòrgia van utilitzar-ne durant el seu enfrontament. L'ONU calcula que un 98% de les aproximadament deu mil persones que han mort per culpa d'aquestes bombes eren civils. I fins el 40% d'aquestes víctimes innocents, per acabar-ho d'adobar, eren criatures.

Serà a finals d'aquest any 2010 quan les diverses parts que estan implicades en el tractat duran a terme la primera cimera a Laos. I no és casual que es faci en aquest país asiàtic: l'elecció va venir determinada pel fet que es tracta del territori més amenaçat per les bombes raïm, com a resultat dels atacs nord-americans durant la Guerra d'Indoxina fa més de tres dècades.

Des d'aquí seguirem somniant en la possibilitat que aviat tots els països se sumin a la Convenció. Des d'altres països, a més, hauran d'esperar, al mateix temps, que cap dels seus passos trepitgi una de les municions; podria ser el darrer que fan en aquest món.

Oriol Solà i Prat