La qualitat de l'aigua, cada dia pitjor

societat

Dimecres, 9 juny 2010. 03:00. Redacció AnoiaDiari.

D'un cop d'ull

Diuen que estem patint una pèrdua de la qualitat de l'aigua dels diversos embassaments i pantans com a conseqüència directa de l'augment de temperatures que provoca el canvi climàtic, els nous usos que estem donant al sòl i també l'efecte d'altres fenòmens climatològics que també ens afecten (com per exemple 'El Niño', per remot que ens pugui semblar). Se'n fa ressò un estudi que conclou, entre altres, que davant aquesta constatació caldrà millorar sí o sí els processos de depuració.

Si les prediccions climàtiques es compleixen, a Catalunya la qualitat de l'aigua emmagatzemada de la qual s'acaben beneficiant la majoria dels municipis, empitjorarà de forma notable; una situació davant la qual només podrem sortir del pas si va acompanyada d'una millora significativa dels sistemes depuratius. La disminució de cabals a causa sobretot a l'augment de les temperatures i a una evaporació i transpiració superior dels boscos, més que no pas a una disminució de las pluges, ha pogut contrarestar els efectes beneficiosos que s'havien assolit amb la implantació de diversos plans de sanejament, fa uns anys. Aleshores s'havia pogut reduir el dèficit d'oxigen a l'aigua un 30% (s'hagués pogut arribar al 48% si no hagués estat pels efectes del canvi climàtic).

Aquest treball és el primer que demostra els efectes en la qualitat de l'aigua que tenim en reserva per part del canvi climàtic i del Niño (l'anomalia cíclica que es produeix al Pacífic però amb la qual ja ens hem familiaritzat perquè té repercussions climàtiques a escala global). Així, els gestors de recursos hídrics de tot el món hauran de tenir com a referència aquest estudi, codirigit per l'Institut Català de Recerca de l'Aigua i un grup d'investigació de dinàmica fluvial.

D'altra banda, justament per mantenir la qualitat i la garantia del subministrament, l'Associació Espanyola d'Abastiment d'Aigua i Sanejament es planteja la necessitat d'elevar el cost del servei, per recuperar les despeses que es generen en el procés (captació, tractament, depuració i reutilització). Ara mateix, el preu que es paga a Catalunya és superior a la mitjana de l'estat espanyol, tant en l'ús domèstic com en l'industrial: de forma global, fins a mig euro més per metre cúbic. Però és que entre les diferents comunitats autònomes les diferències en les tarifes del subministrament domiciliari arriben fins al 419%, una diferència excessiva que potser no desagrada a Castella i Lleó ni a Cantàbria (on la paguen més barata) però que no deu fer massa contents els murcians i els balears (que en el rebut de l'aigua han d''esquitxar' més del doble).

Amb tot, i encara que sigui assumint un preu lleugerament superior a l'actual, hauríem de continuar garantint una bona qualitat d'aquest bé tan necessari, evitant-ne al màxim i per tots els mitjans la seva contaminació. Ens hi pot ajudar saber que les conseqüències derivades d'alguna manera o altra amb el consum d'aigua no potable arreu del món s'acaben traduint cada any amb més víctimes mortals que en qualsevol tipus de violència, guerres incloses. Una constatació per fer-nos rumiar. Per això si volem seguir bevent el que tenim la sort de trobar-nos sense esforç només en obrir l'aixeta, convé de totes totes que no ens acabem de beure l'enteniment i que evitem com sigui que l'aigua perdi el qualificatiu de 'potable'. I és que determinades coses... no tenen preu!

Oriol Solà i Prat