Quantes queixalades fas a la cuixa de pollastre, abans d'ingerir-la?

El funcionament és ben senzill: l'usuari només ha de prémer un botó per engegar-lo abans de començar a menjar i tornar-lo a pitjar quan acaba. No hi ha cap mena de complicació. A més, en ser automàtic, es fa del tot objectiu; la possible parcialitat de l'usuari no té cabuda en un recompte que, altrament, es podria distorsionar. Es pot utilitzar arreu; no només a casa, que també, sinó que és igualment apte per fer-lo servir en restaurants o a la feina. I s'ha demostrat que és prou eficaç: en els recomptes que el dispositiu ha fet durant els diversos estudis que s'han fet al laboratori, ha endevinat el nombre exacte de queixalades en més del 90% dels casos (al marge de qui sigui l'usuari, de què mengi, i de les eines o plats que faci servir per menjar). La relació entre el nombre de queixalades i el de calories encara s'ha d'acabar d'establir; és una equació complexa... però segur que s'acaba obtenint d'alguna manera o altra.

Ha estat un grup d'investigadors de la universitat nord-americana de Clemson qui ha desenvolupat aquesta mena de compta-queixalades, que ens permet ser molt més conscients del que mengem. Es posarà fi, així, al càlcul subjectiu actual que es pot fer només per aproximació, basats en l'observació d'un mateix, i que en definitiva és el sistema que utilitzen els mètodes tradicionals per aprimar-se. La idea és que aquests comptadors es puguin vendre com a productes electrònics de consum familiar (com ja es fa amb els aparells que controlen la freqüència cardíaca o els podòmetres).

Actualment ho volem tenir tot ben comptat. Tot, tot, tot... Fins ara ens hem familiaritzat amb els comptadors de la llum (la substitució dels quals, per cert, ara les companyies elèctriques han alentit, en espera que apareguin models més avançats tecnològicament); amb els comptadors de gas (també s'ha parlat de la implantació massiva de comptadors intel·ligents, per bé que la iniciativa ha estat desaconsellada per part de la mateixa Comissió Nacional de l'Energia: creuen que no seria rendible); i amb els comptadors d'aigua i de tot el que se'ns pugui cobrar. Però... per a quan, un comptador de somnis? Haurien d'inventar un dispositiu que permetés comptabilitzar quins són els desitjos onírics que més es repeteixen i, més enllà del recompte i ja posats a demanar, aquí no pagaríem en funció del què hem somiat, sinó que cobraríem: quan repetíssim un dels somnis un determinat nombre de vegades, aquest s'hauria de fer realitat. No ho signàveu ara mateix?

Oriol Solà i Prat