Quants conills mata el teu xampú?

El lema 'Quants conills mata el teu xampú?'era un dels que es podia veure durant les protestes que van fer diversos activistes amb motiu del darrer Dia Mundial de l'Animal de Laboratori. Des d'una de les plataformes organitzadores es recorda que l'objectiu de l'acte és reivindicar d'una banda el dret dels animals a la vida, i al mateix temps també el dret que tenen les persones a poder consumir productes “lliures de crueltat". En aquest sentit, apel•len a unes enquestes que reflecteixen que a més del 70% dels consumidors els agrada saber si els productes han estat provats anteriorment en animals perquè, en aquest cas, prefereixen no consumir-los. També des dels col•lectius organitzadors s'assegura que la xifra de les malalties que pateixen els humans i que comparteixen amb la resta d'animals se situa per sota del 2%, de manera que les proves que es puguin fer a les bestioletes no només tenen una fiabilitat dubtosa, sinó que a més són més costoses, més llargues i els resultats que se n'obtenen tampoc són del tot significatius. Aquest percentatge serà probablement qüestionable, tenint en compte que sovint se'ns remarca per exemple la similitud genètica amb altres primats, però no deixa de ser colpidora la imatge que ens aconsegueixen posar al cervell: ulls de conill que, literalment, rebenten en aplicar-los solucions concentrades de productes quan els animals estan del tot conscients. És cru. I cruel.

A banda de denunciar la pràctica d'aquest tipus de proves, proposen una altra mena d'experimentació. Les opcions, en aquest sentit, són múltiples: des de l'anàlisi informàtica a través de la nanotecnologia, passant per diversos tractaments cel·lulars o fins a l'ús de petites mostres de teixits vius humans que també són plenament fiables i no fan cap mal. Per eliminar progressivament les proves amb animals, proposen primer una reducció del nombre d'animals utilitzats; també unes millors condicions en les què viuen; i la definitiva substitució de les proves amb animals per altres experiments alternatius.

Si dèiem que la indústria cosmètica concentra el 80% de les més de tres-centes mil morts d'animals que es produeixen cada any a l'estat espanyol en processos d'investigació, el 20% restant es divideix entre la investigació farmacèutica i la indústria militar. En relació a l'àmbit farmacèutic, la plataforma AnimaNaturalis reivindica l'ús de medicaments genèrics, que solen estar testats de fa més de trenta anys, amb fórmules ja tancades que no requereixen noves proves animals. I si és cert que els soldats disparen els animals simplement per provar les bales, com denuncien des d'AnimaNaturalis... trobem una raó més per qüestionar la (in)utilitat d'un sistema que els nous valors del segle XXI haurien d'empènyer fins a la desaparició; si s'opta per esperar un autoextermini (aquí en el sentit figurat del terme) l'espera pot ser llarga. Per molt que s'adonin que han quedat obsolets per totes bandes, trobaran conills per matar. I si no, se'ls inventaran.

Oriol Solà i Prat