//Plugins sense CDN ?>
La població blanca sud-africana es divideix en dos grups principals: els angloparlants i els afrikaans, descendents dels holandesos, els primers colonitzadors del país. Per la seva banda, la població negra està dividida en nombroses ètnies, les dues principals són la zulú i la xhosa. Tots aquests grups mantenen amb força la seva llengua i la seva cultura pròpies. Actualment, la República de Sud-àfrica reconeix 11 llengues oficials, tot i això, l’anglès és la principal llengua vehicular. Amb tot això, s'entén que el teixit cultural sud-africà és complex, i encara ho és més quan hi sumes una història molt recent de separació i classificació racial.
El règim de segregació racial, més conegut com a apertheit, va estar en vigor durant una cinquantena d’anys. Durant aquest temps, es van dur a terme lleis com la separació física de races, les expulsions de les ciutats o la classificació racial de la població.
Les primeres eleccions democràtiques i no racials que es van viure a Sud-àfrica van ser l’any 1994. Nelson Mandela es va convertir en el president del país a través del seu discurs de reconciliació.
En aquell moment, tot el món tenia l’ull posat en aquesta nació africana que, sota el comandament de Mandela, es disposava a aixecar-se com a país democràtic i multirracial.
Divuit anys després, l’ANC (African National Congress), el mateix partit que liderava Mandela, es manté al govern, tot i que la seva política i el seu discurs ha anat variant una mica. Avui en dia, entre els sud-africans, es respira un ambient de descontent general; mentre la població blanca optaria per conduir el país seguint una política més occidental, la població negra està cansada de les promeses sobre polítiques socials que ja no es fan realitat. Al mateix temps, cada vegada són més freqüents les acusacions de corrupció al govern.
Mentrestant, al carrer continua latent l’herència del llarg període de separació racial. Avui en dia, encara és difícil veure un grup d’amics de diferent color de pell, i encara ho és més en una parella. Tot i això, he de dir que generalment hi ha un gran respecte i molta simpatia entre uns i altres.
Per entendre la societat sud-africana s’ha de ser conscient de la història recent que carreguen a l’esquena i de la feina, el temps i la dificultat que comporta recuperar-se d’un règim com l’apertheit. I remarco la dificultat perquè la diversitat cultural que conviu en aquest país és molt elevada, i malgrat buscar un espai, una identitat o una llengua comuna, tots els grups mantenen fermament el seu caràcter.
Tal i com l’hem viscuda nosaltres, Sud-àfrica és una nació en construcció, que va comencar amb embranzida i amb entusiasme però que ara es troba estancada. A parer meu, aquest país necessita un líder que vetlli pel conjunt del país, sent capaç de guanyar-se la confiança de tots els sud-africants, tinguin els ulls blaus o marrons, els cabells arrissats o llisos i les mans blanques o negres. Pot semblar una utopia, pero aquí senyors, hi va haver un home capaç de fer-ho.
Maria
30 de gener 2012.19:09h
És molt interessant llegir aquests articles dels ’ambaixadors’. Gràcies per explicar-nos les històries ’lluny d’aquí’.