//Plugins sense CDN ?>
Tot i que al principi el temps no ens acompanyava, el sol va començar a sortir més tard. Després d’una petita parada a la Censada per esmorzar vam continuar el nostre camí fins arribar a l’Agulla grossa.
Després de pujar al cim de l’Agulla grossa vam poder gaudir de la vista des de 845 metres; un cop contemplat aquell meravellós paisatge i la vista d’una Igualada camuflada per una espessa boira, vam decidir continuar el nostre camí fins a les ruïnes del castell de Queralt, però abans vam pensar que no podríem marxar d’allà sense pujar al Grony de Miralles.
Una hora més tard estàvem pujant l’últim pendent que ens portaria fins al que antigament havia sigut el castell de Queralt, i que ara forma part de la història de la nostra comarca.
Després d’obrir la gana amb aquesta caminada ja era hora de menjar-nos el dinar, envoltats d’un paisatge típic de la tardor. Havent dinat vam fer la digestió jugant a uns quants jocs pels boscos del voltant, però el temps passa molt ràpid i abans que el sol s’amagués, vam agafar les motxilles, aquest cop més buides que abans, i vam caminar fins a Bellprat, on havíem quedat amb tots els pares.
La Tropa de Ràngers i Guies , AE Torxa